L’Associació Empresarial de la Badia de Portmany, Bahía Negocis, en la qual estan representats un total de 45 negocis locals, ha difós avui un missatge d’alarma dirigit a l’Ajuntament de Sant Josep, per la deterioració urbana, la crisi en la xarxa de sanejament i una dramàtica falta d’inversions, que impedeix fer realitat la imprescindible revitalització de la zona.
El comunicat de premsa s’ha produït després que dilluns passat, 17 de novembre, diferents representants d’aquest col·lectiu mantinguessin una trobada amb el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Josep, Vicent Torres; la regidora de Cala de Bou, María José Ríos, i la regidora de Comerç, Lourdes Marí, a les oficines municipals.
Els empresaris califiquen aquesta reunió de “seriosa”, per la urgència dels temes, i asseguren que en ella varen advertir als integrants de l’equip municipal de Govern que, si no s’executen accions concretes abans de l’estiu del 2026, “més negocis familiars tancaran les portes després de la pròxima temporada. Cala de Bou corre el risc de convertir-se en un poble fantasma, amb hotels renovats envoltats de comerç tancat i infraestructures obsoletes”, indiquen en la nota.
“El temps de les paraules ha acabat. Cala de Bou necessita acció positiva i inversió urgent. El turista de xarxes socials que ens visita espera un entorn a l’altura de la imatge d’Eivissa, però la deterioració dels nostres carrers està destruint la reputació de la zona. La població local de Cala de Bou (12.000 habitants o més) també mereix un barri net, ben mantingut i amb serveis moderns”, ha manifestat Chris Langley, coordinador i representant de Bahía Negocis.
La nota enumera cinc punts crítics. En primer lloc, al·ludeixen a la “asfíxia fiscal per la taxa de residus (FEMS)”, denunciant el “greu perjudici econòmic que suposa l’Ordenança Fiscal de Residus 13440, en incomplir la Llei Estatal 7/2022”. Diuen que no estableix mecanismes de control en la generació de residus ni ofereix bonificacions, ignorant el principi de “pagament per generació”, i castiga la responsabilitat, al no oferir bonificació ni cap incentiu per la separació en origen, a pesar que les empreses apliquen activament bones pràctiques. Afegeix que l’única bonificació del 10% per posseir el certificat ISO 14001 és inassolible, ja que el cost de la consultoria ambiental requerida excedeix el benefici fiscal per a la petita empresa. Per tot això, reclamen la modificació immediata de l’ordenança amb efecte retroactiu, per a incloure bonificacions reals per petits negocis que demostrin bones pràctiques i esforços en la reducció i separació de residus.
En segon terme, apunten a un canvi crític en el perfil del visitant i el seu patró de despesa, que ells defineixen com a “turista de xarxes socials”. Afirmen que s’ha registrat un gran descens del turisme familiar, amb una majoria de parelles o grups d’amics, d’entre 25 i 70 anys, incrementant-se també la despesa prerreservada, la qual cosa provoca “poc o cap despesa extra” en els negocis familiars. A més, han detectat una disminució notable de vianants als carrers Cala de Bou i Es Caló, provocant la pèrdua de rendibilitat als negocis d’aquestes zones. Davant aquesta situació, reclamen suport municipal per a incrementar la promoció i el perfil en xarxes socials dels petits negocis, aconseguint que la variada oferta local sigui més visible i utilitzada per aquest perfil de turistes la pròxima temporada.
A continuació, expliquen que la deterioració urbana i la falta de manteniment en àrees públiques per part de l’Ajuntament crea una imatge que no es correspon amb l’expectativa de qualitat d’Eivissa. “És fonamental que Cala de Bou es mantingui en bon estat durant tot l’any, garantint un entorn digne per als residents i no limitant les actuacions a una rentada de cara just abans de l’estiu. Per a pal·liar aquesta situació reclamen la reparació urgent dels carrers Cala de Bou i Es Caló abans de la pròxima temporada, la finalització de les obres del projecte paralitzat de la vorera sud i una operació de neteja d’imatge que impliqui la retirada de grafitis i adhesius del mobiliari urbà, i el repintat d’instal·lacions.
En quart lloc, recorden que Bahía Negocis ha registrat formalment documents base que aporten solucions concretes i d’impacte immediat. Per a la dinamització del barri proposen un mercat artesanal nocturn, de 17 a 00 hores, de maig a octubre, que pot autofinançar-se i que els beneficis del lloguer de les parades reverteixin íntegrament en millores per a la zona. També proposen que les tanques dels solars abandonats siguin cobertes amb lones amb dissenys gràfics i que s’adquireixin per part de l’Ajuntament solars buits per a crear espais verds, places i àrees d’aparcament, mitjançant fons europeus i estatals destinats a la reconversió de zones turístiques madures.
En el cinquè punt, l’associació expressa el seu malestar per l’emergència en sanejament, destacant “les greus i persistents deficiències a la xarxa” i reclamant una “intervenció prioritària. La xarxa obsoleta genera abocaments d’aigües residuals a la costa, danyant l’ecosistema”. Per a això demanden inversions immediates per a renovació de canonades crítiques i neteja preventiva, així com un estudi de viabilitat per a la reubicació del sistema de sanejament fora de la línia de costa. “El litoral de Cala de Bou necessita protecció, neteja i manteniment com a zona verda natural per part de l’Ajuntament, sense permetre més intrusió urbana i amb el cessament immediat de la contaminació”.
Com a conclusió, el col·lectiu empresarial insisteix: “L’hora de les paraules ha finalitzat. Bahía Negocis continuarà presentant projectes i sol·licitant reunions de seguiment per a verificar el compliment d’aquestes demandes vitals per a la supervivència de Cala de Bou”.
