II Jornades per a la Conservació de la Biodiversitat Marina Balear. Foto: Pedro Barrera
L’Associació Salvem sa Badia de Portmany ha situat la gestió del cicle de l’aigua com l’eix principal per a protegir i impulsar una millor conservació de la biodiversitat a la badia de Portmany. A la ja anunciada presència de l’entitat en la junta directiva de la Aliança per l’Aigua, s’hi suma un major esforç per a incrementar la presència en diferents esdeveniments i fòrums on s’analitza aquesta problemàtica, al mateix temps que es busquen solucions.
En aquest sentit, cal destacar la intervenció de Salvem Sa Badia en la Mesa de Diàleg de l’Aigua de la Aliança per l’Aigua, que es va celebrar ahir a la seu d’aquesta plataforma. Es tracta d’una taula semestral concebuda com un espai de participació, que es va crear arran de la sequera del 2016, amb l’objectiu de debatre els principals reptes i prioritats relacionats amb l’aigua, així com fomentar un procés d’escolta activa entre les principals organitzacions i entitats públiques, privades i socials de la illa d’Eivissa. En la trobada, Salvem sa Badia va reiterar davant les administracions i col·lectius representats la necessitat de donar prioritat a la renovació de la xarxa de sanejament de la badia.
A més, dijous passat, 30 d’octubre, Salvem sa Badia va participar a les II Jornades per a la Conservació de la Biodiversitat Marina Balear, que aquest dia estaven dedicades a la ‘Qualitat de l’aigua. Causes, impactes i solucions’. A aquest fòrum va assistir la coordinadora de Salvem sa Badia, Léa Leuzinger, al costat de dos ponents del tercer sector: Ignasi Cifre, d’Arrels Marines, i Laura Royo, de MedGardens. Durant la intervenció, Léa va introduir el rol que exerceix Salvem sa Badia per a millorar la qualitat de l’aigua i va explicar quins són els tres eixos en què es basa la nostra estratègia: educació i prevenció, ciència i ciència ciutadana, i denúncies i responsabilització. L’esdeveniment va concloure amb una taula de treball on es varen proposar i varen exigir accions per a millorar la qualitat de l’aigua. Les II Jornades per a la Conservació de la Biodiversitat Marina Balear varen tenir lloc a la Fundació Sa Nostra, a Palma, i les impulsa la Fundació Marilles, en col·laboració amb la Fundació Sa Nostra i el finançament de CaixaBank, i consta d’un cicle de tres esdeveniments.
Finalment, cal destacar també la participació de la coordinadora de Salvem sa Badia en el Foro Marino de Ibiza y Formentera, organitzat per Ibiza Preservation el mes passat, dins de la jornada titulada ‘Del diagnòstic a l’acció: El futur de les praderies de posidònia’. Léa Leuzinger va participar al costat d’altres ponents com Salut Deudero, directora del Centre Oceanogràfic de Balears – CSIC; Diego Kersting, investigador IATS-CSIC; Javier Asensio, tècnic de Medi Ambient del Consell Insular de Formentera; Diego Ponce, oceanògraf i tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, i Joel Rodríguez, membre del departament tècnic de Trasmapi, amb César Bordehore, professor titular d’Ecologia Marina a la Universitat d’Alacant, com a moderador.
El propòsit d’aquesta taula va ser la redacció d’un document en comú per a presentar a les autoritats i exigir mesures per a millorar la situació. Entre aquestes propostes figura la importància de pensar en la problemàtica dels abocaments de manera global, veient la conservació dels ecosistemes com una absoluta necessitat per a la nostra supervivència, tant a nivell alimentari com a nivell econòmic o de salut. També la necessitat d’allunyar els abocaments d’aigües depurades o de salmorra de les praderies de posidònia, la renaturalització dels torrents per afavorir l’absorció de les pluvials i els seus contaminants, i el reforç dels controls de fondeig i de la gestió d’aigües residuals a les embarcacions.
Durant la intervenció, la coordinadora de Salvem sa Badia va recordar que la problemàtica dels abocaments a la badia de Portmany reflecteix una dinàmica recurrent en contextos de pressió turística: una fugida cap endavant que prioritza sostenir el creixement sense resoldre les deficiències estructurals existents. Entre els exemples més significatius destaquen les reparacions repetides d’instal·lacions crítiques i va posar com exemple l’emissari submarí de la depuradora, el període de vida útil del qual ja ha caducat. També les avaries recurrents en la xarxa de sanejament i els abocaments resultants, l’incompliment de la llei (com ara tancaments preventius de platges o absència de reixes o malles als sobreeixidors), la falta de control en el sector nàutic per a limitar els abocaments d’embarcacions o la salinització de les aigües residuals que impedeix la correcta depuració i reutilització.
