Dissabte que ve, 14 de març, a partir de les 17,30 hores, Salvem sa Badia organitza una jornada especial dedicada a la contaminació lumínica i a l’eclipsi total del pròxim 12 d’agost. Començarà a les 17,30 hores i serà de lliure accés. La ponència principal de l’esdeveniment serà a càrrec de Susana Malón Giménez (Saragossa, 1975), que és física, astrònoma i una coneguda divulgadora científica, especialitzada en el camp de la contaminació lumínica. Hem tingut l’oportunitat d’entrevistar-la i que ens aporti les claus del problema i ens descrigui la situació d’Eivissa.
Susana, a més, presideix la companyia Lumínica Ambiental, és membre del Comitè Espanyol d’Il·luminació, col·laboradora i auditora de la Fundació Starlight (creada per l’Institut d’Astrofísica de Canàries i associada a la UNESCO, l’Organització Mundial del Turisme i la Unió Astronòmica Internacional), i forma part de Cel Fosc (Associació contra la contaminació lumínica), entre altres. També ha estat reconeguda amb importants premis al llarg de la seua carrera. És, en definitiva, una de les majors autoritats del país en la matèria.
Exerceix com CEO i directora de la companyia Lumínica Ambiental, amb seu a Vitòria-Gasteiz. A què es dedica exactament la seua empresa?
El que fem són projectes i assistències tècniques per a l’administració pública i l’empresa privada, en relació a la contaminació lumínica. És un tipus de contaminació que, com no fa olor i no es sent, sembla que no existeix. Però res més lluny de la realitat. A nivell científic, les evidències són contundents. És innegable que la llum artificial de nit és un agent contaminant.
Des de Lumínica Ambiental la mesuram i desenvolupam projectes per a intentar reduir-la al màxim. Per a això, fem també estudis d’il·luminació amb sistemes menys contaminants i més ajustats en temps i zona. En definitiva, proporcionam assistència tècnica, estudis d’impacte ambiental, mesuraments, plans estratègics… Tot el relatiu a consultoria tècnica.
Tal com acaba d’avançar, sembla que encara no existeix una consciència social sobre la importància de la contaminació lumínica ambiental, que si tenen altres tipus de contaminació. Com afecta la lumínica a les persones i els ecosistemes?
Bàsicament, a nivell social no es té una percepció d’ella, però sí que és veritat que l’última enquesta que ha fet l’oficina tècnica del Congrés dels Diputats, que cada cert temps publica algun article en resposta alguna sol·licitud ciutadana, s’ha destacat la llum artificial com un problema per a la gent que ha col·laborat amb les respostes, i això és una cosa significativa.
Al principi, el tema de la contaminació lumínica ens preocupava únicament les persones que ens dedicam a mirar el cel i no vèiem les estrelles, però ja en les últimes dècades s’ha vist que, a nivell científic, afecta a molts sectors o àmbits de la ciència més enllà de l’astronomia, com la salut, la biodiversitat, el canvi climàtic o la pèrdua de la cultura.
Les persones que estudien l’efecte de la llum artificial en la nit sobre les persones i la biodiverisidad han descobert que els éssers vius hem evolucionat durant gairebé 4.000 milions d’anys en un patró de dia i nit. Però l’increment de la llum artificial ha estat tan ràpid que no ha permès adaptar-nos al canvi, no hem fet aquesta evolució necessària. Aquesta falta d’adaptació, amb tanta llum de nit, quan sempre hi havia foscor, produeix una cronodisrupció que afecta el nostre ritme biològic i al nostre rellotge circadiari.
A la nit es segrega una de les hormones més importants del nostre sistema, que és la melatonina, la famosa hormona del somni, que només se produeix en condicions de foscor. Si hi ha una llum que envaeix la nostra zona de descans, el cervell interpreta que encara és de dia i no envia el senyal per a la secreció de melatonina, cosa relacionada amb diferents tipus de malalties. No soc metge ni cronobiòloga, però està afectant el somni, a l’estrès i fins i tot l’Alzheimer. I si ens posam més negatius, pot produir diferents tipus de càncer, com el de mama en les dones i el de pròstata en els homes, que és una cosa ja contrastada. Això no vol dir que si et poses sota un fanal vagis a tenir alguna d’aquestes malalties, però, a la llarga, sí que pot derivar en això.
A nivell de biodiversitat també cal dir que pràcticament el 65% de les espècies viu de nit; és a dir, requereixen foscor per a sobreviure, i que hi hagi llum on mai havia existit constitueix un problema per a elles. No sols parlam d’aus o amfibis, sinó també d’insectes, i molts d’ells són responsables de la pol·linització de la majoria de les plantes, que estan en la base de la cadena tròfica. Sense ells no podem estar. També cal tenir en compte els efectes d’enlluernament, desorientació, reproductius, alimentosos… No parlam només que els astrònoms no puguin veure les estrelles, sinó que la contaminació lumínica afecta molts assumptes i, per tant, representa una qüestió transversal. Hi ha un premi Nobel de Medicina del 2017 que parla d’això. No estam inventant res.
Com es pot resoldre el problema de la contaminació lumínica?
El positiu és que la contaminació lumínica és molt fàcil de resoldre. Alguns diran que s’arregla apagant la llum i ja està. Encara que és cert, la tecnologia ara ens permet il·luminar els carrers i poder gaudir-los també de nit, pel tipus de cultura i de vida que tenim al país, i potser encara més a la vostra illa. Es poden fer les coses d’una forma més sostenible perquè la tecnologia ho permet.
Jo sempre dic que la tecnologia la tenim, però falta la voluntat i una normativa específica que obligui. La informació i la conscienciació són molt importants, però quan s’arriba a una situació insostenible, cal obligar. Hi ha gent que, fins i tot sabent, no fa cas; i això succeeix amb tots els tipus de contaminació.
A Espanya no tenim una normativa específica estatal. Sí que existeix la normativa d’eficiència energètica, que en una de les seues instruccions complementàries parla de resplendor lluminosa i llum intrusa, que és una cosa que està bé, però es troba obsoleta quant a requeriments i no té en compte altres aspectes relacionats amb el problema. També hi ha normatives a nivell autonòmic. La de Catalunya, per exemple, és molt potent, Andalusia acaba de publicar la seua i la de Canàries és la pionera.
Quant a Balears, Menorca va aprovar el seu reglament fa dos anys i em consta que el Consell Insular d’Eivissa està treballant, perquè he col·laborat a l’hora de redactar l’esborrany. Es va fer la consulta pública i entenc que ara es troben en fase institucional abans d’aprovar-lo. Però l’important és que Eivissa s’ha posat les piles, perquè, des de 2005, crec recordar, existeix una llei balear de contaminació lumínica o resplendor lluminosa nocturna que obliga a cada consell a desenvolupar el seu propi reglament i fins la data, com deia, l’únic que l’ha aprovat ha estat Menorca, fa dos anys. Eivissa està en procés i Mallorca crec que alguna cosa també està fent.
En què ha consistit el treball realitzat a Eivissa per la seua empresa?
Va ser un treball per al Consell Insular d’Eivissa per al desenvolupament de la normativa. Vàrem estar analitzant la situació. Teníem algun mesurament fet i també disposàvem de les dades de l’Agrupació Astronòmica d’Eivissa.
La principal conclusió que vàrem obtenir és que teniu una illa amb molta riquesa a nivell de biodiversitat i una problemàtica evident i latent com és la vida nocturna. Cal intentar conciliar tots dos aspectes i el que es va fer va ser una zonificacion de l’illa i, sobre la base d’ella, uns criteris tècnics que han de complir les instal·lacions d’enllumenat. I no sols l’urbà, pertanyent als ajuntaments, sinó també el privat, ja sigui de cases en el medi rural o a nivell de pantalles publicitàries, etcètera.
S’han tingut en consideració les recomanacions de l’estudi?
Encara no ha donat temps a això, però sí que puc dir que el Consell està molt receptiu a aplicar el màxim possible. Almenys, fer un reglament contundent, més enllà que després pugui haver-hi una negociació amb algun grup o sector de la ciutadania i els empresaris.
Eivissa té un problema especial de llum blava amb el sector de l’oci i les discoteques?
Parlam de llum multicromàtica amb molts tipus de colors. Blava segur que en té i hi ha molts leds de 4.000 kelvin, que és un color blanc neutre que té molta quantitat de llum blava. Aquests valors de 4.000, 5.000 o 6.000 kelvin ens indiquen la temperatura de color. Quan més alta és la temperatura, més llum blava té. Si baixam aquesta temperatura de color, es redueix la quantitat de llum blava.
La tecnologia ens permet instal·lar led que siguin blancs, però al mateix temps càlids o molt càlids, i la reproducció cromàtica dels colors avui dia és igualment molt bona, que era una de les problemàtiques que hi havia amb els llums de sodi de tota la vida, les de color taroja, que eren eficients, però amb una reproducció cromàtica molt baixa, d’un 10 o un 15%. Però amb un led, encara que sigui ultracàlid, amb poca llum blava, s’aconsegueix una reproducció del 70%, equiparable a un led blanc.
La llum càlida és molt millor per a la salut de les persones, per a evitar l’enlluernament i molt especialment per a la biodiversitat. A més, es dispersa molt menys en l’atmosfera…
Als carrers de Saragossa, per exemple, s’està posant un led de 1.800 K i és una ciutat de gairebé 800.000 habitants. No parlam d’una tecnologia que s’instal·la per zones que s’hagin de preservar o on hi hagi observatoris astronòmics, sinó que l’estan assumint ciutats com Saragossa, Pamplona i altres.
Tenim la tecnologia, però cal aplicar-la de manera responsable i amb sentit comú. No fa falta apagar el llum.
Quina és la idea principal que vol transmetre en la jornada organitzada per Salvem sa Badia el pròxim 14 de març?
Essencialment explicaré que la llum artificial a la nit és un agent contaminant, però que té fàcil solució a nivell tecnològic. Que no cal espantar-se i que òbviament aquesta reducció de la contaminació lumínica no implica apagar el llum, sinó posar llum on sigui necessari, en la quantitat adequada i amb el color precís. Cal aplicar el sentit comú i la tecnologia, d’acord amb la nostra realitat.
Aquests tipus de xerrades són molt interessants per a conscienciar a la ciutadania i insistir també en aspectes com que més llum no significa més seguretat. Estem sempre amb el fake que amb menys llum no es veu, que amb llum groga no es veu… No hi ha cap fonament metodològic ni científic que avali això. Cal educar a les persones al respecte. Instal·lam lluminàries que ens estan enlluernant, que ens deixen totalment tancada la pupil·la i no veiem res a tres metres i, no obstant això, tenim aquesta falsa sensació que sí que veiem perquè s’il·luminen tots els edificis. Però les façanes no et garanteixen la seguretat. La seguretat la tens amb llum al terra per a no caure’t o poder veure a una persona que et ve de front. Hi ha mentides, fakes i costums implantats en la ciutadania, on es mesclen ous amb caragols.
També vull aprofitar per a donar les gràcies a Salvem sa Badia per la invitació i per l’oportunitat de llançar el missatge que Eivissa és molt més que nit. La riquesa en biodiversitat és extraordinària i existeixen moltes eines que permeten compaginar una cosa i l’altra.
Existeixen llocs molt extrems quan a contaminació lumínica? Ens pot posar algun exemple?
Qualsevol ciutat i fins i tot qualsevol poble. Evidentment, quanta més quantitat d’espai urbanitzat, major contaminació lumínica es genera. Hi ha fotons i, encara que els intentis controlar, per exemple, sense emetre cap amunt directament i amb la quantitat de llum adequada, sempre generaran contaminació.
Moltes vegades aquesta contaminació es va ajuntant d’un municipi a un altre. En la península hi ha zones encara més o menys fosques i Canàries posseeix un dels millors cels del món, però només a l’illa de La Palma. Tenerife ja està més contaminat, encara que també tingui observatori. En general estam bastant contaminats.
Els fotons es poden propagar desenes i fins i tot centenes de quilòmetres. Tenim fotos fetes a França, prop de la frontera amb Navarra, des de les quals es veu Madrid. I tinc amics que són patrons de vaixell i diuen que des d’Eivissa poden arribar perfectament a la península per la resplendor lluminosa.
Un dels aspectes en els quals treballa la seua empresa és en el turisme astronòmic. Fins a quin punt s’ha desenvolupat?
S’està desenvolupant de manera exponencial. És aclaparador el que està suposant per molts territoris. La fundació Starlight, per exemple, està treballant molt per recopilar dades al respecte. Veiem que el creixement en plataformes com Airbnb o Booking és exponencial i més ara amb el fenomen de l’eclipsi, que està sent una bogeria.
A Fitur fa pocs anys quan anàvem als estands a demanar informació sobre turisme astronòmic ens donaven el pamflet gastronòmic. Però l’estand que ha guanyat el premi enguany va ser el de Castella i Lleó, que estava tot tematitzat en l’espai i el tema de l’eclipsi. Estem parlant d’un 500 o un 600% d’increment en activitat astroturística, els clients de la qual també pernocten, mengen, sopen, esmortzen i compren productes típics. A més, és un tipus de turisme que està més conscienciat amb la protecció del planeta.
Com a astrònoma, què ens pot dir de l’eclipsi total que tindrà lloc el 12 d’agost? Fins quin punt serà un fenomen únic?
És el major espectacle de la naturalesa, no té comparació. Que un dia concret, a una hora específica, es faci de nit i es vegi la corona solar, i que això faci que baixi la temperatura una mica i els animals es tornin una mica bojos perquè no saben què està passant, és una cosa extraordinària. No sols representa un canvi físic, sinó també emocional. És que s’està posant la lluna davant del sol i just estam en el punt exacte per a observar-ho. És una cosa única.
Hi ha persones que viatgen per tot el món quan hi ha un eclipsi, encara que sigui un en què la totalitat roman onze segons, i aquest, al nostre país durarà entre un minut i un poc més, i la parcialitat serà de gairebé dos hores. I el tenim a casa.
La complexitat que té és que just estarà en el capvespre. Jo ho veuré q la zona de Lleó i estarà molt baixet, entorn d’uns 9 graus de l’horitzó, així que les persones que el vulguin veure han de pensar si tenen un edifici o una muntanya que els hi impedeixi. Cal posar-se cap a l’oest i tenir sort amb els núvols. Espanya començarà a la Corunya, on la totalitat es produirà a les 20:28:13, i anirà travessant la península fins Balears. A Sant Antoni la totalitat serà a les 20:33:08
Què cal tenir en compte per a observar l’eclipsi sense perill?
És fonamental prendre les mesures de seguretat necessàries. S’ha de veure amb ulleres certificades d’eclipsi i protecció d’eclipsi. Res d’ulleres de soldador o radiografies, que poden provocar lesions permanents. Amb l’eclipsi total et pots llevar les ulleres, però abans i després no. És perillós. Sobretot, cal estar molt pendent dels nens.
La nostra generació tornarà a viure un fenomen com aquest?
Tendrem el denominat trio ibèric. En aquest 2026 el tendrem en la nostra zona i el de l’any que ve fins i tot durarà 4 minuts, però serà molt baixet i només es veurà a la zona de Ceuta, Melilla i Jerez. El 2028 hi haurà un altre eclipsi parcial a la península. Són tres anys seguits. Hi ha molts hotels, paradores, cases rurals, etcètera, amb reserves des de fa un parell d’anys, i ara mateix en algunes zones els preus estan disparats.
