Ambientals

El 45% dels peixos, mol·luscos i crustacis han ingerit microplàstics, segons la nova edició del ‘Informe Mar Balear’

By 22 abril 2021 maig 5th, 2021 No Comments

Des d’ahir està disponible la versió de 2021 del ‘Informe Mar Balear’, que conté un total de 150 indicadors sobre l’estat del Mediterrani balear des de múltiples angles (biologia, ecologia, infraestructures, economia…). Aquest document pot consultar-se en línia i ho han desenvolupat diferents centres de recerca marina, el Govern de les Illes Balears i la Fundació Marilles.

D’entre tots els indicadors ecològics continguts en l’informe, des de Salvem Sa Badia hem seleccionat nou, que resumim a continuació:

1) Aigües de bany (abundància de bacteris coliformes): En 2020, el 82% dels punts de mostreig en platges de les Illes Balears han mostrat una qualitat excel·lent. El major nombre de zones de mostreig amb qualitat suficient i insuficient es dóna a Eivissa (7%) i a Menorca (6%). Les platges urbanes de les Illes Balears són les que solen mostrar una qualitat més baixa de les aigües de bany.

2) Residus: Estudis de plàstics elaborats per investigadores de l’Institut Oceanogràfic de Balears (COB-IEO) mostren que el 88% de les zones de fons marí mostrejades presenten residus. A més, el 45% de les 40 espècies diferents mostrejades (incloent peixos, mol·luscos i crustacis) han ingerit microplàstics. La costa de Balears és una de les principals àrees d’acumulació de plàstics de la mar Mediterrània.

3) Impacte de les reserves marines: La Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera és la zona amb major augment en nombre d’espècies en les aigües superficials (+ 3,5 espècies/250 m²). En la zona de reserva integral s’aconsegueix la riquesa específica major d’aigües superficials (~ 6 espècies/250 m²) de totes les àrees marines protegides.

4) Nivell de la mar: La pujada del nivell de la mar en el Mediterrani occidental s’ha accelerat els últims anys. Ha augmentat 1,32 mm/any els últims 134 anys (amb un increment acumulat de 17,7 cm durant aquest període). Els últims 39 anys l’augment ha estat de 3,00 mm/any i els 26 últims de 3,29 mm/any, coherent amb una acceleració del ritme de pujada en els últims anys. Les projeccions per a dos escenaris d’emissions de CO2 mostren que el nivell de la mar podria haver augmentat entre 57 i 75 cm a final de segle. Això es traduiria en una reculada de les platges de Balears d’entre 7 i 50 metres.

5) Pesca professional: El sector pesquer professional de les Illes Balears es troba en recessió. Des de 1950 les embarcacions s’han reduït un 78% i la tripulació un 90%. Les captures de pesca professional disminueixen entre 2002 i 2020, passant de 3.900 a 2.400 tones, respectivament.

6) Pesca recreativa: Existeixen al voltant de 45 embarcacions de pesca recreativa per a cada embarcació de pesca professional. El nombre de pescadors recreatius ha anat en augment passant de 27.500 llicències l’any 2000 a 43.400 llicències l’any 2019.

7è) Tortugues marines: Entre els anys 1993 i 2020 s’han localitzat més de mil tortugues encallades en aigües de Balears (1.058), 512 vives i 546 mortes. L’any 2020 es va localitzar el nombre màxim de tortugues encallades (83), 30 mortes i 53 vives, de les quals van sobreviure 47. Els anys 2019 i 2020 s’han localitzat nius de tortuga marina a les platges de Balears. L’any 2019 es van localitzar dos nius, tots a Eivissa. L’any 2020 es van localitzar tres: dos a Menorca i un a Eivissa. Aquests nous nius poden provenir de tortugues perdudes o no filopátricas (que no tornen a nidificar al mateix lloc on van néixer), o podrien reflectir colonització des d’altres colònies de nidificació. En 2019 es van posar 160 ous, mentre que en 2020 van ser 340, 180 ous més que l’any anterior. L’any 2019 van néixer 37 tortugues, i en 2020 van néixer 159.

8è) Plantes dessalinitzadores: Les instal·lacions dessalinitzadores d’aigua de mar supleixen la demanda creixent d’aigua a les Balears, arribant a generar el 100% de l’aigua subministrada a l’illa de Formentera. Suposen una amenaça potencialment greu sobre els ecosistemes marins. Els impactes derivats dels abocaments de salmorra, la seva major temperatura i contaminants associats afecten la qualitat de les aigües on aboquen. Les prades de Posidònia oceanica són particularment sensibles als abocaments de salmorra. Entre els anys 1994 i 2019 la producció d’aigua dessalinitzada a les Illes Balears —i els seus abocaments de salmorra— ha augmentat un 243%. Des que hi ha plantes de dessalinització actives a Balears, hi ha hagut sis anys en què s’han produït abocaments de salmorra que superen els 30 hm³ (30.000 milions de litres): 2001, 2005, 2006, 2007, 2016 i 2019.

9è) Estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR): A les Illes Balears hi ha 143 depuradores: 50 de gestió privada i 93 de gestió pública, de les quals 79 són gestionades per l’Agència Balear de l’aigua i la qualitat ambiental (ABAQUA). S’estima que per al conjunt de les Balears un 70,2% del total de les aigües depurades es podria reutilitzar, encara que només el 37,7% és apte per al reg. Globalment va haver-hi un incompliment del cabal de depuració del 1,6% entre els anys 2016 i 2019. En aquest període s’han registrat 5 incompliments del paràmetre demanda biològica d’oxigen (DBO): 4 en la EDAR d’Eivissa (tots els anys) i 1 en la EDAR d’Andratx (2018). Durant aquests anys s’ha incomplit el paràmetre demanda química d’oxigen (DQO) un total de 9 vegades: 4 la EDAR d’Eivissa, 3 la de Camp de Mar (2016-2018) i 2 la de Santa Eulària des Riu (2017-2018). La EDAR d’Eivissa incompleix tots els paràmetres legals (DBO, DQO) i recomanats (SS, nitrogen i fòsfor total). Requereix millores urgents per a abocar aigües amb una qualitat acceptable.

Leave a Reply