Salvem Sa Badia

El col·lector d’aigües residuals de Cala de Bou: radiografia del desastre

By 5 agost 2020 agost 15th, 2020 No Comments

Boca d’embornal elevada enfront de les casetes escar de la Platja des Pinet

Un dels problemes més greus que afronta la badia de Portmany són els abocaments d’aigües brutes directament a la vorera, que contaminen la mar i empitjoren la qualitat de les aigües de bany fins a l’extrem que a vegades algunes platges han hagut de ser clausurades. En aquest reportatge, publicat el mes d’abril passat, ja explicàvem que hi ha més d’un centenar de desguassos i sobreeixidors, molts d’ells d’origen desconegut, que aboquen a la mar.

L’origen d’algunes d’aquestes canonades, no obstant això, és perfectament conegut i sovint constitueixen un dels principals focus de contaminació de les platges del costat sud de la badia, ja en territori del municipi de Sant Josep de sa Talaia. Es tracta dels sobreeixidors que aboquen aigües fecals a la mar sense depurar cada vegada que es produeix un embús a les estacions de bombament que se succeeixen per tot el litoral.

El col·lector d’aigües residuals de la zona de Cala de Bou va ser creat al voltant dels anys 60, quan ja existien alguns hotels i edificis d’apartaments, però abans que es produís la gran urbanització dels anys 80. Per raons que en els temps actuals semblen inexplicables, es va decidir que totes les conduccions d’aigües fecals procedents dels edificis que s’anaven erigint desemboquessin per gravetat a la costa, on es va enterrar un col·lector (canonada) paral·lel a la mar, sobre les mateixes roques i la sorra de les platges. Mitjançant estacions de bombament condueixen en horitzontal les aigües brutes des de l’entorn de Es Caló de S’Oli fins a la platja de S’Estanyol, passant per Platja d’en Xinxó, Platja des Pinet i Es Caló d’en Serral. A l’altura de l’Hotel Bergantín, les aigües residuals es continuen bombant fins a la planta depuradora de Sant Antoni, situada en el Camí des Regueró, prop de Ses Païsses.

Estació de bombament d’aigües residuals de la platja de S’Estanyol, al costat de la mar

Com dèiem, instal·lar una xarxa d’aigües fecals a la mateixa platja avui dia constituiria un autèntic disbarat. No obstant això, fa mig segle es va prendre aquesta decisió perquè era la manera d’aprofitar al màxim el territori, situant aquesta infraestructura sense afectar propietats privades i permetent que hotels i apartaments se situessin el més a prop possible de la vorera de la mar. Cal subratllar que el col·lector sempre ha d’estar a una cota més baixa que les construccions a les quals dóna servei.

Les conseqüències d’aquesta decisió ara són gravíssimes. Les primeres són estètiques, perquè hi ha estacions de bombament que estan enterrades, però altres són perfectament visibles i se situen a la meitat de la vorera. Les de Platja d’en Xinxó, Platja des Pinet i S’Estanyol –una casetes blanques amb portes pintades de verd–, constitueixen un bon exemple. Són tan visibles i indisimuladas, que realment sorprenen. A elles se sumen les múltiples boques d’embornal que es van succeint per la línia de costa, a través de les roques, i que porten a escenes tan rocambolesques com la que hi ha situada enfront de les casetes escar de la Platja des Pinet, que s’eleva mig metre sobre el sòl per a així restar pressió al sistema. I és només un exemple de molts. La segona és encara pitjor, perquè parlem de continus abocaments d’aigües fecals sense depurar a la mar.

Platja d’en Xinxó, amb una tapa d’embornal i a continuació l’estació de bombament

Al col·lector de la zona de Cala de Bou cauen per gravetat totes les aigües fecals des de la Avinguda de Sant Agustí i fins i tot més amunt. A l’estiu, quan tota la zona està en plena activitat, es produeixen constants embussos en les estacions de bombament, sovint provocats per tovalloletes i a vegades fins i tot per tovalloles, que ningú s’explica com poden acabar allí. Cada vegada que ocorre, entren en funcionament els sobreeixidors situats al costat de les estacions, que s’endinsen uns pocs metres en la mar, vomitant aquestes aigües brutes al costat de les platges que els banyistes utilitzen massivament. Aquests abocaments es produeixen constantment i contaminen de forma molt greu tot aquest tram de costa, fins a l’extrem de representar un risc sanitari en moments puntals. En Es Caló d’en Serral la situació és encara més greu, perquè les aigües fecals sovint corren sobre la mateixa superfície de la riba, en lloc de ser conduïdes a la mar a través d’una canonada, tal com ocorre en les altres estacions de bombament. A la zona de Es Caló de S’Oli fins i tot hi ha un tram de roques cobert de tovalloletes.

La raó que es produeixi una situació tan greu en una zona que hauria d’estar impol·luta, tenint en compte l’enorme densitat poblacional que acull, és que la infraestructura s’ha quedat completament obsoleta i no dóna a bast. Antany s’ocupava del seu manteniment l’Ajuntament de Sant Josep de manera directa, però actualment ho fa a través d’una empresa anomenada Aquambiente, que és la filial de serveis d’aigua d’Acciona, l’equivalent a Aqualia a FCC. Aquesta companyia posa pedaços com pot als problemes i avaries que van sorgint, però la instal·lació ja no té solució i es requereix crear una altra nova. A partir de la platja de S’Estanyol, en el tram que arriba fins a la depuradora annexa al Camí des Regueró, ja es fa càrrec de la instal·lació el Govern Balear.

Tot el litoral del sud de la badia està replet de boques d’embornal que brollen, de manera increïble, enmig de les roques

Projecte d’un nou passeig marítim

Per què no s’ha substituït la infraestructura antiga per una altra nova adequada a la població real de la zona? La resposta obeeix al conflicte que sorgeix entre administracions, perquè el col·lector i les seves estacions de bombament es troben dins de la zona pública marítim-terrestre i la Demarcació de Costas, encara que sembla disposada a permetre que la conducció sí que discorri per la seva zona de trànsit, es nega a que les estacions de bombament es tornin a situar allí. El col·lector no pot situar-se més amunt, per exemple al carrer Cala de Bou o en la Avinguda de Sant Agustí, perquè la gravetat és un element essencial. No hi ha alternativa, ha de discórrer per sota de la primera línia d’edificis.

Existeix un projecte impulsat per l’Ajuntament de Sant Josep que donaria continuïtat al passeig marítim de Sant Antoni, enllaçant tot el litoral de la badia. El tram josepí disposaria de passarel·les de fusta amb el menor impacte ambiental i sota el seu recorregut s’instal·laria la nova canalització. Costas, no obstant això, exigeix que les estacions de bombament se situïn en terrenys privats, la qual cosa implicaria una complicada i llarga negociació per a aconseguir les parcel·les necessàries. El projecte porta temps sense avanços, almenys que s’hagin fet públics, i els embussos es continuen produint constantment, generant cada vegada major contaminació a la badia.

L’estació de bombament de S’Estanyol, a vista d’ocell. En la imatge pot apreciar-se el sobreeixidor que hi ha a la mar

Depurar aigua salinitzada

El problema de la contaminació per aigües residuals no acaba en el col·lector de Cala de Bou. A més de les dotzenes de desguassos d’origen desconegut que aboquen a la badia, existeix el problema de l’alta salinització de l’aigua residual que arriba a la depuradora, ja que aquesta anomalia dificulta considerablement el filtrat. Una vegada s’ha realitzat aquest procés, que implica gestionar fins a 16.000 metres cúbics d’aigües brutes al dia en els moments àlgids de la temporada, l’aigua és retornada a la badia a través de l’emissari de Punta Xinxó, que s’endinsa en la mar aproximadament un quilòmetre. En estar aquesta aigua completament salinitzada, no pot reutilitzar-se i sovint s’evacua en unes condicions que no són les adequades.

Si l’aigua que s’empra en tota aquesta zona fos dessalada, sí que podria reutilitzar-se, però per a això els hotels haurien de connectar-se a la xarxa pública en lloc d’emprar aigua de pous amb un elevat contingut en sal. I tampoc pareix clar que la capacitat de dessalació que existeix a Eivissa pogués suportar tal increment de demanda.

En qualsevol cas, la renovació del col·lector de Cala de Bou constitueix una de les prioritats si l’objectiu és gaudir d’una badia neta i unes platges de qualitat, amb les màximes garanties higièniques i sanitàries.

Estació de bombament de Punta Pinet

Tapa d’embornal a l’entorn de Es Caló de S’Oli

Leave a Reply