AmbientalsDestacat

El Govern balear aposta per incrementar la protecció de múltiples illots de la costa eivissenca

By 7 juliol 2021 No Comments

La recentment publicada quarta edició del ‘Llibre vermell dels vertebrats de les Balears’, que edita la conselleria de Medi Ambient del Govern balear, assenyala la necessitat de protegir específicament com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i com a reserves naturals els illots de Porroig, sa Mesquida, s’Escull de Figueretes, sa Guardiola o illa Galera, de Cala Salada, des Canaret, ses Margalides, de s’Hort o de s’Ora, illa de ses Rates i s’illa Negra de Llevant, tal com explicava Diario de Ibiza en aquest reportatge publicat diumenge passat.

En l’actualitat, aquests illots només compten amb la protecció urbanística que els atorga el fet de ser Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI). Aquesta proposta apareix en la fitxa que aquest llibre dedica a la Podarcis pityusensis, la sargantana pitiusa, a la qual manté l’estatus de espècie gairebé amenaçada que ja tenia en l’edició anterior, cosa que significa que cal estar pendent de les seves poblacions i que es troba a un pas de ser considerada com a vulnerable o en perill.

La fitxa també inclou el recent descobriment de poblacions d’aquest rèptil a s’escull de Figueretes, s’illa de Punta Galera i s’escull d’en Terra. Destaca, així mateix, que la gran amenaça que existeix per a la conservació d’aquest endemisme és l’arribada i proliferació de serps a les Pitiüses i la possibilitat que aquestes puguin arribar nedant a alguns illots.

En la fitxa dedicada a la sargantana també es recomana mantenir i coordinar accions de control de depredadors i fer un seguiment periòdic de l’estat de conservació de cada població, donat l’alt risc al qual s’enfronten. També assenyala una dada una mica més encoratjadora. Les sargantanes, pel que sembla, han desenvolupat la capacitat de detectar per l’olfacte a les serps invasores que les depreden.

El document també anuncia la creació d’un pla de recuperació multiespècie d’amfibis i rèptils amb accions concretes per a les sargantanes de Balears. Aquesta iniciativa es diu Pla Boscà i està sent tramitat pel Govern, en col·laboració amb la Universitat dels Illes Balears i SEO/Birdlife.

Aquesta quarta edició al·ludeix a la situació de molts altres vertebrats de les illes (174), amb poblacions estables i assentades. Entre ells destaca la situació de les dues espècies de baldriga que existeixen a Eivissa. En l’edició anterior, la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), anomenada també baldritja, encara se salvava dels primers llocs de les categories d’amenaça, però les dades negatives de la situació de l’espècie han fet fins i tot que se salti la categoria de vulnerable i passi directament a ser un ocell marí en perill, enfrontada a un alt risc d’extinció.

A la seva fitxa es proposa posar en marxa mesures conegudes i efectives per a mitigar la incidència del palangre sobre aquesta espècie en totes les seves àrees d’alimentació, a més d’investigar noves mesures correctores, desenvolupar programes educatius per a pescadors, sensibilitzar i generar confiança mitjançant un treball col·laboratiu entre pescadors i conservacionistes. També es destaca l’enorme incidència de les captures accidentals en la mort d’exemplars adults –amenaça destacada en el grup dels ocells marins en general–, però no oblida altres causes, com la contaminació lumínica o la presència de rates o gats en les colònies de cria.

Quant a la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), també coneguda com virot, manté el seu estatus d’espècie en perill crític. Els biòlegs que han realitzat el llibre subratllen la insostenible mortalitat d’adults i juvenils i prediu la seva extinció en tres generacions. Cal recordar que el virot és un endemisme i que només nidifica en Balears, per la qual cosa és una espècie emblemàtica, així que la seva conservació és una prioritat.