Salvem Sa Badia

Els centres de busseig de la badia alerten de l’empitjorament del fons marí pels abocaments i la pressió dels vaixells

By 10 juny 2020 juny 22nd, 2020 No Comments

Banc de barracudes. Foto: Álex Boix

Si existeix un col·lectiu que coneix de primera mà la realitat de la mar i la situació actual del fons del port de Sant Antoni i el seu entorn és el dels professionals del busseig. A la badia hi ha dos centres homologats (Arenal Diving i Sea Horse Scuba Diving) i els seus màxims responsables reclamen una major conscienciació en la cura de la mar, al mateix temps que revelen quins són els principals problemes que observen cada vegada que se submergeixen. Coincideixen, sobretot, en el progressiu empitjorament del fons marí a conseqüència de la contaminació per abocaments i la pressió per fondejos il·legals, entre altres factors.

Arenal Diving, a la platja de S’Arenal des de 2005

Arenal Diving està situat a la platja de s’Arenal i va obrir les seves portes en 2005. Al capdavant d’aquest centre està Álex Boix, també conegut per la seva faceta com a fotògraf submarí. “Porto trenta anys bussejant a la badia de Sant Antoni, des que sortia a pescar amb el meu germà amb 10 o 11 anys, així que podria dir-se que la conec com el palmell de la mà. Tinc una idea molt clara de com estava llavors i quina és la situació actual. Estem obligats a cuidar molt la badia perquè cada vegada s’observa menys fauna i la posidònia està retrocedint”, explica.

“S’han invertit molts diners a embellir la part de dalt, aquesta que està a la vista de tots, però sota la superfície de la mar tot segueix fet un desastre. Hi ha emissaris destrossats, canonades trencades, morts, trossos de blocs i munts d’escombraries, com a paper de vàter i tovalloletes, malgrat que molta gent hem anat traient tones. Aquí a baix no ho controla ningú”, afirma Álex.

Llagosta. Foto: Álex Boix

Per al màxim responsable d’Arenal Diving el principal problema que afecta la badia són els abocaments incontrolats i la pressió que exerceixen els vaixells fondejats. Una bona manera de testar aquesta trista realitat és a través de l’estat de la posidònia: “A la badia les aigües no es mouen molt, estan més estancades, i la posidònia que tenim no és verda com en altres zones, sinó que el seu color està apagat i és molt menys exuberant. Antigament la part interior de la badia estava coberta de flora i fauna marina, però actualment ha desaparegut en la seva pràctica totalitat. Ja fora del port, la posidònia es troba en millor estat però en els llocs pròxims a la costa la veiem més seca i degradada. Si hagués d’explicar com ha canviat en trenta anys i posar un percentatge, diria que s’ha reduït al voltant d’un trenta per cent”, assegura.

Per a Álex, hi ha uns quants factors determinants en aquesta reducció de la vitalitat de la posidònia: “Hi ha molts vaixells fondejats enmig de la badia sobre posidònia, es produeixen abocats constantment i a l’agost passa per aquí una quantitat ingent de vaixells que, sens dubte, té conseqüències. A Eivissa hi ha hagut un boom i ha vingut molta gent”, afegeix.

Malgrat aquesta situació, Álex continua anant a bussejar a la badia i el seu entorn i la continua utilitzant com a marc per a determinades expedicions: “A la badia i els seus voltants encara es pot bussejar i hi ha molta posidònia i innombrables coses que veure. Un bon exemple és la zona de Sa Cova de Ses Llagostes, on solem anar quan hi ha mala mar i no podem desplaçar-nos més lluny. També fem iniciacions perquè l’aigua continua estant bastant neta, millor que en la zona del port”, diu.

Posidònia. Foto: Álex Boix

Sea Horse Scuba Diving, el centre de busseig de Port des Torrent

El centre de busseig en actiu amb més antiguitat de la badia es diu Sea Horse Scuba Diving i té la seva seu a Port des Torrent. Va obrir fa ara 25 anys, en 1995, i ho dirigeix Jeff Richardson, un experimentat bussejador que sobretot porta als seus clients als illots de ponent.

Juntament amb la pressió excessiva de vaixells, els abocaments incontrolats i la quantitat de plàstic que hi ha a la mar, Jeff destaca el progressiu escalfament de l’aigua com un factor essencial en l’empitjorament de l’estat de la mar i l’entorn de la badia: “Hem vist grans canvis en la fauna i en l’aigua per l’increment de la temperatura. Un bon exemple és la nacra. Abans hi havia moltíssimes i això era un senyal de l’aigua clara i neta de les Pitiüses. Ara, no obstant això, gairebé no queda cap. Han mort a causa d’un virus i és molt probable que aquesta malaltia tingui a veure amb els canvis de temperatura. De la mateixa manera, observem com avancen plantes invasores que abans no estaven i també espècies que abans mai apareixien, com per exemple taurons. Fins i tot s’han vist orques al Mediterrani. Estem notant un canvi bastant brusc per l’evolució de la temperatura a l’aigua”, assegura.

Segons Jeff, un altre dels problemes que cal afrontar amb més decisió és la contaminació per plàstics: “Es poden fer moltes coses i generar consciència perquè cada persona marqui la diferència. Seria molt útil, per exemple, que es desenvolupés un programa que inclogués el repartiment de fullets informatius en els ports i també de salabres per a recollir els plàstics que apareixen surant a la mar. Si la gent veu que uns altres fondegen a la sorra en comptes de sobre posidònia i a més recullen la porqueria de l’aigua, això genera una corrent de conscienciació que s’acaba contagiant. En qualsevol cas, cal fer alguna cosa perquè sinó el futur de l’ésser humà serà cada vegada pitjor. Nosaltres sortim sempre amb salabres i cada vegada que veiem plàstics surant, els recollim. Quant a la posidònia, allà on no hi ha tanta pressió no sembla que sofreixi tant. El problema són les ancores i les cadenes dels vaixells. Som els guardians de la posidònia i cal cuidar-la bé”, explica.

Jeff també alerta del perill que comportaven els ferris quan entraven en el port: “La grandària sobretot és molt important. Els més grans, aquests que no són catamarans, desplacen una quantitat enorme d’aigua que provoca un onatge important i perillós. Fins i tot conec casos de gent que estava pescant a les roques, a l’altre costat de la badia, i van acabar caient a la mar perquè de sobte se’ls van tirar damunt unes ones enormes. Aquest onatge fins i tot el notem nosaltres bussejant a vint metres de profunditat” assegura.

Un altre greu risc, afegeix Jeff, és la contaminació per aigües brutes a la badia. “És una cosa que hem de prendre’ns molt de debò. Si una o diverses persones contreuen una malaltia i això es relaciona amb contaminació per aigües fecals constituiria un cop molt fort per a la imatge de Sant Antoni i fins i tot per a tota Eivissa. Sens dubte, afectaria diverses temporades i resultaria molt difícil de recuperar. És una qüestió que les autoritats haurien d’agafar molt més de debò”, apunta.

Jeff al·ludeix també al perill que generen les motos aquàtiques: “Abans hi havia una anarquia total i ara les escoles i negocis de lloguer ho tenen tot més organitzat. No obstant això, continua havent-hi moltes motos aquàtiques privades que no tenen ni idea i que sovint s’acosten massa a la costa, posant en perill als banyistes”, assevera.

Finalment, Jeff es refereix també als chárters pirates: “A la mar ocorre una cosa semblança als taxis pirata en terra. Gent que té un vaixell, que carrega als clients en el moll i fondeja sense pagar res. A diferència dels chárters legals, no se sotmeten a cap inspecció, així que no sabem si disposen dels extintors correctes i altres elements de seguretat. És una altra activitat que també cal continuar vigilant”, apunta.

El preocupant paisatge del fons de la badia

El següent reportatge fotogràfic, amb imatges preses per Álex Boix fa quinze dies, permet albirar alguns exemples de com es troba el fons de la badia. En la primera s’observen peces de formigó amb forma de “U”. Suposadament haurien d’estar alineades i tenir encaixada a la seva esquerda una canonada d’emissari o sobreeixidor. No obstant això, estan soltes, amb un tros de canonada al costat, a conseqüència dels moviments provocats pels temporals i l’onatge. Aquesta infraestructura, per tant, es troba destruïda. A la segona imatge pot apreciar-se també un tros de canonada que s’ha desplaçat del seu lloc original. La tercera mostra un dels característics morts que hi ha a la badia i que serveixen per a fondejar il·legalment.

Foto: Álex Boix

Foto: Álex Boix

Foto: Álex Boix

Leave a Reply