Salvem Sa Badia

La Confraria de Pescadors de Sant Antoni reclama un port més net i que s’exerceixi menys pressió sobre la mar

By 27 maig 2020 No Comments

Aquesta institució, que aglutina als professionals de la pesca del seu àmbit territorial, comparteix i dóna suport als objectius de la iniciativa ‘Salvem sa Badia de Portmany’.

La pesca professional constitueix una de les labors històricament associades a la badia i representa un dels seus principals valors, ja que proporciona un gènere de qualitat excepcional a mercats i restaurants i continua una labor artesanal que es desenvolupa de manera sostenible i vetllant per la conservació dels caladors. Les famílies que viuen d’aquesta activitat formen part de la Confraria de Pescadors de Sant Antoni i tenen clares les seves prioritats: demanden un port més net i que s’exerceixi una menor pressió sobre la mar.

La institució va aprovar els seus estatuts en 1985, encara que els seus socis abans formaven part d’una única confraria que integrava a tots els professionals de l’arxipèlag pitiús, a punt de complir cent anys d’història. Actualment pesquen a Sant Antoni un total de 25 socis, mitjançant 18 embarcacions. Entre elles, 17 llaüts tradicionals d’arts menors (pesca amb xarxa, palangre, potera, artet…) i una barca de bou. D’aquestes últimes habitualment hi ha dues, però la segona aquesta temporada s’ha desplaçat a la zona de la Vila Joiosa (Alacant). A la Confraria, a més, ja s’ha produït un important relleu generacional, coincidint amb la crisi que es va iniciar en 2008, quan diversos fills de pescadors, que al principi havien optat per altres oficis, van acabar retornant a la pesca professional.

L’any passat, les barques de la confraria van aportar al mercat local un total de 81 tones de peix, una xifra una mica més reduïda que les 100 o 125 tones habituals, pel fet que les barques de bou només van treballar a la zona mig any. Bona part del gènere, com la llagosta i el denominat peix fort o peix de tall (anfós, rascassa, roja, déntol, gall de Sant Pere, etcètera), es comercialitza amb la característica etiqueta verda i numerada de Peix Nostrum, marca que aglutina a tota la pesca professional d’Eivissa i que suposa una garantia de l’origen illenc del peix i la correcta traçabilitat del producte.

Aquestes tones inclouen també la gamba vermella capturada en aigües locals per les barques alacantines. S’estima que tan sols el 5% del peix que es consumeix a l’illa durant la temporada estival procedeix d’aigües eivissenques. Per això, un etiquetatge correcte, que garanteixi la proximitat i frescor del producte, és fonamental.

La major part dels llaüts associats a la Confraria tenen com a base el port de Sant Antoni i amarren en el moll pesquer, situat a l’altura del Passeig de Ses Fonts, entre les instal·lacions del Club Nàutic Sant Antoni i els pantalans per a embarcacions d’esbarjo que gestiona PortsIB. Sis llaüts, no obstant això, es refugien a varadors situats a les cales, ja que el seu àmbit territorial abasta des de Porroig a Portinatx.

Pesca en temps del coronavirus

Pep Castelló és el patró major de la Confraria –càrrec equivalent a president- i surt a pescar cada dia, de dilluns a dissabte, amb el seu llaüt, el ‘Bribona II’. Oficialment porta en aquest treball des dels 16 anys, encara que als deu ja es pujava a la barca de Xico Castelló, el seu pare, sempre que aquest li ho permetia. Des que es va jubilar, fa ara uns deu anys, Pep navega i pesca en solitari. El seu germà Joan, a més, és el secretari de la Confraria, on va entrar a treballar per primera vegada fa trenta anys.

“Els pescadors ens regim pel sol i les llunes. Ens aixequem ben de matí  i en funció del que ens toca pescar en cada època i les arts que usem, sortim a diferents hores del dia. Ara és temps de rascassas, rojes, algun dèntol i les últimes sépies de la temporada. També hauríem d’estar pescant llagostes, però amb els restaurants tancats no val la pena”, explica Pep Castelló.

Segons pareix, la crisi del coronavirus també ha afectat el sector pesquer pitiús de dues formes; una positiva i una altra negativa: “La positiva és que ens hem trobat una mar molt menys pescada. Cal tenir en compte que la pesca recreativa ha experimentat un boom tremend en els últims cinc o deu anys. Els aficionats, a més, han incorporat noves tècniques que els permeten actuar com semi-professionals. No obstant això, aquestes setmanes s’han agafat déntols i corbes contínuament, quan són espècies que nosaltres ja les denominem ‘peixos de sort’. També ocorre amb el gall de Sant Pere”, afegeix el patró major.

Pep reconeix, no obstant això, que el peix que s’agafa cal vendre’l i en aquesta època tan estrany que ens toca viure per la pandèmia, la demanda és inferior. “Si el temps no és del tot bo, ens quedem al port quan en una situació normal sortiríem”. Aquesta manera d’actuar guarda relació amb la particular idiosincràsia de la indústria pesquera de les pitiusas. A Eivissa, al contrari que a Mallorca i en bona part de la resta del territori nacional, no hi ha subhastes. El peix té un preu fix que s’acorda entre els pescadors i els compradors.

“Nosaltres veiem aquesta activitat a llarg termini. La nostra filosofia és tenir uns preus fixos i evitar agafar el peix que no es vendrà. En altres llocs, en comptes de fer això, surten a pescar-lo igual i li donen sortida baixant el preu. Naltros intentem matar la menor quantitat de peix possible perquè els caladors estiguin en les millors condicions”, explica Joan Castelló, secretari de la Confraria. En aquest sentit, Eivissa destaca per sobre d’altres llocs del Mediterrani, per exemple, pels seus excepcionals caladors de llagosta, que s’han cuidat i recuperat aquests anys, gràcies a la labor sostenible dels pescadors.

La pesca de Sant Antoni, no obstant això, afronta reptes importants i no fàcilment corregibles. “Les dificultats que travessa el nostre sector tenen que veure amb la falta de mà d’obra, l’excés de normatives i restriccions, i la competència deslleial que exerceix la pesca furtiva, especialment la submarina, les captures de la qual es comercialitzen directament en els restaurants o en el circuit comercial”, afegeix Joan. “A tot això cal sumar la pesca esportiva i recreativa que, encara que pot semblar poca, si sumem totes les llicències i embarcacions, acaba representant un percentatge significatiu. Entre unes coses i unes altres, hi ha massa pressió sobre la mar”, explica.

“Quant a la nostra situació específica, els pescadors de Sant Antoni necessitem més facilitats per a exercir el nostre treball: major disponibilitat d’amarratges, més espai per a estendre les xarxes, aparcaments en el moll i que l’aigua del port estigui molt més neta”, postil·la Joan.

Els problemes de la badia: Abocaments, contaminació, fondejo il·legal i ferris

Sobre els problemes específics que sofreix la badia, tant Joan com Pep s’expressen en termes molt semblants. “Els abocaments d’aigües brutes a través de totes aquestes canonades que desemboquen en el litoral i que no sabem d’on vénen generen massa contaminació. A més, hi ha excessiva pressió de vaixells, plàstics, microplásticos i microfibres que arriben a la mar per la pèssima depuració que es realitza. També les escombraries que es llancen i fins a la crema solar dels banyistes, que a l’estiu acaba formant una pel·lícula sobre la mar”, afegeix Joan.

“A simple vista la mar sembla el mateix de fa trenta anys, però ha canviat molt i a pitjor. Es van crear platges de sorra on mai n’hi havia hagut i amb els temporals han acabat enterrant la posidònia, que és on crien els peixos i en el marge dels quals nosaltres pesquem ”, subratlla el secretari de la confraria.

El seu germà Pep posa un exemple de com la contaminació afecta a la pesca: “En Cala Tarida, que era una bona zona per a pescar gerret, hi ha hagut un gran canvi. Des de fa dos anys, quan va començar a funcionar la nova depuradora, ja no hi ha peix. La contaminació per la mala qualitat de les depuradores és un problema essencial i no diguem ja a la badia, quan tot es desborda i comença a fer olor”.

“El port sempre havia estat un lloc de fondeig, tant per al bo com per al dolent, però ara aquesta situació s’ha multiplicat i, malgrat que es va intentar solucionar amb les boies ecològiques, ara mateix les barques ja amarren enfront de les cales de la badia, fins a Punta Pinet, sobre àrees que abans eren de pesca. El moviment de les cadenes, a més, danya la posidònia”, explica Pep.

Quant a l’ús del port per a l’arribada i sortida de ferris, també constitueix una contrarietat: “El port de Sant Antoni és un torrent ple de fang i durant les maniobres d’atracada i desatracada ho remouen, embrutant tota la mar. Això afecta a la posidònia que, com dèiem, és on cria el peix. A més, ja ens hem portat uns quants sustros per les ones que generen entrant i sortint del port, mentre estem calant. No tenen miraments”, descriu el patró major.

Els pescadors de Sant Antoni, en definitiva, reclamen un port més net i cura, sense abocaments ni contaminació, i una menor pressió sobre la mar, des de múltiples punts de vista. “Per això considerem que la iniciativa ‘Salvem Sa Badia’ és encertada i la secundem”, postil·la Pep Castelló.

Leave a Reply