L’equip de voluntaris de Salvem sa Badia s’està enfrontant des de la segona quinzena de juliol i els primers dies d’agost a una situació dramàtica per a la praderia de posidònia de la badia, que mai s’hi havia registrat en temporades anteriors, des que l’associació va posar en marxa aquest servei, a l’estiu de 2021. Aquest equip, que coordina la biòloga Verónica Planas, surt diàriament a navegar per la badia per a informar les embarcacions que fondegen sobre posidònia sobre la il·legalitat que suposa aquesta maniobra i demanar-los que moguin les seues embarcacions a fons arenosos, on cadenes i ancores no provoquin danys a la planta.
Aquest estiu, però, la situació de col·lapse de la badia ha arribat a uns nivells extrems. En les últimes setmanes, l’excessiva afluència d’embarcacions ha omplit totes les zones d’arena, provocant el fondeig massiu sobre posidònia. Els qui viatgen en aquestes embarcacions prefereixen tirar l’ancora sobre la praderia i estar prop del port, en lloc d’anar més lluny, provocant una agressió constant a la posidònia, malgrat que la legislació balear ho impedeix. “El fondeig a la mar hauria de ser igual que quan aparcam el cotxe. Si no hi ha lloc, buscam una mica més lluny; no el deixem estacionat en un parc o en un jardí, com està ocorrent ara mateix a la badia de Portmany”, ha explicat Verónica Planas.
Aquesta pressió sobre la planta marina, que oxigena les nostres aigües, aportant transparència i bellesa a la mar, un valor imprescindible per a la supervivència de nostra industria turística, a més d’un hàbitat molt valuós on crien tot tipus d’espècies, es produeix per desconeixement, però també de manera conscient i reiterada per part d’alguns navegants.
D’una banda, ‘Es Voluntaris de sa Badia’ han detectat la presència d’embarcacions de llocs tan llunyans com els Estats Units, Finlàndia o fins i tot Austràlia, que quan són informats d’estar incomplint la llei de Balears que impedeix el fondeig sobre posidònia, manifesten no tenir coneixement d’aquesta qüestió. No obstant això, altres patrons assenyalen que coneixen la legislació, però que les zones d’arena estan plenes i no tenen un altre lloc on tirar l’ancora prop del port, encara que això suposi fer mal a la praderia.
A n’aquesta anòmala situació, que s’està produint davant els serveis de vigilància de les diferents institucions que haurien de vetllar per a protegir la posidònia, es sumen altres factors dramàtics que estan afectant el “sistema immunitari” de la posidònia i posant en risc la seua supervivència. El més important és l’estrès tèrmic, ja que el Mediterrani està superant els 29 graus centígrads, quan la temperatura a la qual sobreviu la posidònia es situa entre els 10 i els 28 graus.
A n’això se sumen a més els constants abocaments d’aigües brutes a la badia, que arrosseguen patògens que podrien emmalaltir a la posidònia i altres organismes del mateix ecosistema, afeblits per aquest estrès tèrmic que estan sofrint. Ho demostren els episodis que s’han produït a Cala Gració i es Pinet en el que portem d’estiu, i que han provocat el tancament temporal d’aquestes ribes. Des de Salvem sa Badia hem detectat, a més, algunes canalitzacions de pluvials a la platja de s´Estanyol, al costat de l’embarcador, que de manera intermitent aboquen aigües pestilents i que tenen un origen desconegut.
Cal recordar també que són moltes les embarcacions que no disposen de dipòsit d’aigües grises i que aquestes acaben constantment a la badia, al no haver-hi cap control sobre aquest tema. Els fondejos amb morts il·legals, a més, han proliferat aquesta temporada com a xampinyons a la zona sud de la badia i, en molts casos, es situen també sobre posidònia.
Tots aquests factors representen una pressió per a la pradería que no existia a tals nivells en els estius anteriors en què van estar de servei els voluntaris de Salvem sa Badia de Portmany, la qual cosa genera una gran inquietud per les conseqüències que aquesta situació pot acabar tenint sobre la biodiversitat i l’estat de la mar en tota aquesta zona. El nivell d’ocupació del mirall marítim resulta tan elevat que, a diferència dels estius anteriors, als voluntaris els resulta una tasca titànica aconseguir que aquells que estan mal fondejats moguin les embarcacions cap a zones lliures de posidònia i en moltes ocasions no ho aconsegueixen.
