Després de la comercialització per part de la naviliera Balearia, fa uns dies, de bitllets per a una suposada nova línia Dénia-Sant Antoni que començaria a operar al juny, la societat eivissenca ha mostrat de manera clara i rotunda el seu rebuig al retorn dels ferris a la badia de Portmany. Des d’hotelers a comerciants, passant per polítics i veïns, s’han declarat en contra de la seua tornada al port de Sant Antoni.
El primer a respondre amb rotunditat ha estat la màxima autoritat política de l’illa, el president del Consell Insular d’Eivissa, Vicent Marí, que ha assenyalat que l’establiment d’una nova línia marítima “no està en el full de ruta” de la institució que presideix, especialment ara que “es treballa en una iniciativa legislativa per a regular l’arribada de vehicles en determinats moments de l’any, sobretot en els mesos centrals de la temporada”.
L’alcalde de Sant Antoni, Marcos Serra, també ha lamentat que la iniciativa de Balearia s’hagi fet sense consultar a les institucions involucrades i també ha expressat el seu “malestar” per la situació generada.
Reunió entre el president del Consell i l’alcalde de Sant Antoni, després de la posada a la venda de bitllets d’una línia no autoritzada de Balearia, en el port de Sant Antoni. Foto: CIE
L’Associació d’Hotelers de Sant Antoni i la Badia, a més, ha recordat que els seus associats ja varen votar en contra del retorn dels ferris a Sant Antoni, afegint que “l’arribada de turistes al municipi i a la badia de Sant Josep “ha estat igual de positiva”, amb dades d’ocupació satisfactories, per la qual cosa “no veiem motiu per a tornar a reprendre l’arribada d’aquests vaixells a Sant Antoni”.
En els mateixos termes s’ha expressat l’Associació de Comerciants de Sant Antoni, el president de les quals, Joan Ribas, ha dit que els seus associats pensaven “que ja no tornaria a existir aquest trànsit”, al mateix temps que també parlava de “sorpresa” i “malestar” per la iniciativa de Balearia. També s’han manifestat en contra, a través dels mitjans, diferents veïns de la badia, sense que fins a la data ningú s’hagi expressat en termes favorables.
Totes aquestes opinions es sumen a altres abocades per personalitats rellevants de la política, la cultura i la societat de Portmany, recopilades per Salvem sa Badia en els últims anys. Entre elles, de polítics de tendències tan diverses com els ex alcaldes de Sant Antoni Vicent Marí Prats, Estanyer; Antoni Marí Tur, Botja, o Pep Tur Torres, Cires, i també l’empresari Pepe Roselló; l’historiador i polític Marià Torres; l’hoteler Rafel Marí; el president de l’Associació Nàutica de la Pimeef, Ramón Díaz, el professor i polític Fran Tienda o la catedràtica d’Ecologia Marina Cristina Linares. La Confraria de Pescadors de Sant Antoni va manifestar en el seu moment quines són les conseqüències negatives d’aquests vaixells i fins i tot els plens de Sant Antoni i Sant Josep varen votar a favor de prohibir el seu retorn, igual que també va fer el Comitè Ciutadà de Sant Antoni, on estan representats la major part dels estaments socials i econòmics.
Arguments incerts de Balearia
Així i tot, la companyia Balearia, en paraules del seu president, Adolfo Utor, ha respost que pretén portar endavant aquesta línia si se li autoritza, escudant-se en una sèrie d’arguments fàcilment desmuntables. Per contra, ni ell ni ningú de la seua empresa ha demanat públicament disculpes per haver iniciat la venda de bitllets. Tampoc s’ha pronunciat sobre aquest tema ningú del Govern balear, inclòs el director general de Ports i Transport Marítim, Antonio Mercant, que fins l’any passat va ser responsable de Relacions Institucionals de Balearia.
Utor ha dit que aquesta línia permetria alliberar la saturació que al seu judici registra el port d’Eivissa per les operacions d’embarcacions privades i creuers. No obstant això, al febrer de 2022, quan ja es va emprar el mateix argument per a justificar el retorn dels ferris, des de la Conselleria de Transports es va negar que fos cert que el port d’Eivissa estigués saturat, afegint-se que comptava amb les instal·lacions suficients per a atendre la demanda i ningú ha aportat fins a la data una sola dada que reflecteixi que aquesta infraestructura pateix símptomes de col·lapse i tampoc consten incidències per retards atribuïbles a saturació en és Botafoc, on s’acaba d’inaugurar una nova estació marítima que amplia les instal·lacions fins ara existents.
Estat del fons submarí a la zona de maniobra dels ferris, on antany hi havia posidònia
Un altre argument sorprenent per part d’Adolfo Utor és que “la mobilitat és un dret fonamental de les persones”. També són drets fonamentals l’economia turística amb la qual es guanyen la vida els veïns de la badia i que entra en conflicte amb la presència de trànsit comercial, la seguretat dels joves que volen practicar l’esport de la vela o la piragua a la badia sense riscos, la tranquil·litat dels veïns que no volen sofrir embussos ni sorolls excessius o unes condicions ambientals adequades a la badia de Portmany, greument amenaçada. Màximament quan aquest dret a la mobilitat està garantit a través del port d’Eivissa. De fet, des que no arriben ferris a Sant Antoni s’han registrat els majors rècords de moviments de passatgers per via marítima a l’illa.
El president de Balearia ha al·ludit també al fet que una nova línia a Sant Antoni contribuiria a “redoblar l’aposta per la connectivitat marítima sostenible”, atès que “el port de Sant Antoni és el més pròxim a la Península, la qual cosa suposa travessies de menor durada i menys consum de combustible”. Per contra, no ha dit que, en continuar després la línia a Mallorca, la despesa de combustible acaba sent el mateix que si es fa escala en el port Eivissa, ja que el recorregut total és similar.
I en cas que la línia no continués cap a Mallorca, hi ha moltes altres raons que demostren que els ferris a Sant Antoni atempten contra els criteris més bàsics de sostenibilitat. Durant les maniobres, remouen els llots del fons i enterren la posidònia, afectant la seua supervivència i empitjorant ostensiblement la qualitat de l’aigua de la badia. Un estudi realitzat per una consultora ambiental independent demostra que s’ha perdut el 50% de la vegetació submarina de l’interior de la badia en vint anys i que en la zona de maniobres dels ferris han desaparegut per complet quatre hectàrees de praderia de posidònia.
També ha explicat Utor que, “si parlem de medi ambient, cal recordar que cada passatger que utilitzi el vaixell com a mitjà de transport en detriment de l’avió estarà contribuint a la lluita contra el canvi climàtic”. Cert, però els passatgers tenen a la seua disposició les línies que ja operen amb el port d’Eivissa i, a més, es treballa per a limitar l’arribada de vehicles per a desaturar les carreteres.
La pitjor solució
Balearia ha escollit la pitjor solució per a tractar de tornar a Sant Antoni. Ha sol·licitat operar amb el Cecilia Payne, que té 86 metres d’eslora, la qual cosa suposa sobrepassar en un 32% les dimensions màximes permeses fins a la data per Ports IB (65 metres), i a més fer-ho amb un dels seus vaixells més contaminants. Aquesta companyia té embarcacions que sí que s’adapten a les limitacions actuals, com el ferri Nixe (63 metres). A més, Balearia recentment ha incorporat vaixells menys contaminants a la seua flota, amb motors que funcionen amb gas liquat. D’aquesta manera, podria haver preparat una embarcació sostenible i que complís amb les mesures imposades per Ports IB. En tot cas, amb independència de les dimensions, el retorn dels ferris provocaria els mateixos embussos de trànsit d’antany i es mantindrien les nocives conseqüències ambientals per a la posidònia i la biodiversitat marina.
Seguretat Marítima
Balearia tampoc ha al·ludit en cap moment als problemes de seguretat que planteja l’arribada d’un ferri com el Cecilia Payne. Els problemes que es generen són constants, i socorristes, pescadors i banyistes han denunciat insistentment el perill que suposa l’arribada d’aquestes grans embarcacions a una zona turística com la badia. Les ones generades han provocat caigudes a la mar des d’embarcacions i la costa, així com tot tipus d’inconvenients a platges com Caló des Moro, on els banyistes havien de retirar-se de la riba cada vegada que el ferri entrava o sortia.
Convé recordar també successos com l’embarrancament del ferri Pinar del Río, al juny del 2018, al costat de l’espigó del port, posant en una greu situació d’estrès i incertesa als 175 turistes i residents que viatjaven a bord, i amb el risc afegit d’un possible abocament d’hidrocarburs, que hauria significat el tancament de les platges de la badia tota la temporada. Aquesta embarcació té 74 metres d’eslora, dotze menys que el Cecilia Payne. A diferència del port d’Eivissa, el de Sant Antoni no té pràctic ni altres mesures que contribueixin a millorar la seguretat.
Falta d’arguments i inversions
Des de Salvem Sa Badia, el febrer passat, es va sol·licitar per escrit a Ports IB i a l’Ajuntament de Sant Antoni que aclarissin els avantatges i desavantatges que suposaria la reobertura del port als ferris i encara no s’ha rebut resposta. A més, quan Ports IB va reobrir el port a ferris de fins a 65 metres d’eslora, el seu Consell d’Administració va aprovar en paral·lel (maig de 2021), un conjunt de mesures “per a la millora de la qualitat ambiental en la badia de Portmany”, que representaven una inversió de 3,1 milions d’euros, de les quals Salvem sa Badia, de moment, no té constància. Entre elles, el control de la velocitat d’entrada d’embarcacions al port, la instal·lació d’una xarxa de sensors per a avaluar la qualitat de l’aire i el soroll generat, un programa de vigilància periòdica de la qualitat de l’aigua i un altre de l’estat de la posidònia, etcètera.
Per totes aquestes raons, no es troba un sol argument que justifiqui no ja el retorn d’una línia regular amb un ferri de 86 metres d’eslora, sinó de qualsevol altre de 65 metres com a màxim, atès que aquestes inversions en la gran majoria no s’han fet.
Aquest reportatge ha estat elaborat per Salvem sa Badia i s’ha publicat a Diario de Ibiza, Periódico de Ibiza y Fomentera i Noudiari.
