Salvem Sa Badia

Més de 3.200 punts d’observació directa han permès establir un preocupant retrocés de la vegetació submarina de la badia

By 4 febrer 2021 febrer 5th, 2021 No Comments

En vermell els punts de mostreig mitjançant observació directa. En blau els punts de fotointerpretació

El nou estudi sobre l’estat de la vegetació submarina de la badia de Portmany, que reflecteix la preocupant pèrdua de 14 hectàrees de posidònia, una part important d’elles a la zona de maniobres dels ferris, inclou un mapa topogràfic dels diferents tipus de bentos que encara perduren en el fons submarí i el seu estat actual de conservació.

L’estudi, realitzat per la consultora independent Duna Consultores, ha requerit d’un laboriós procés d’observació i presa de dades in situ, que ha permès determinar amb exactitud quina és la situació actual i comparar-la amb la que hi havia fa dotze anys, gràcies al mapa topogràfic de vegetació submarina que en 2008 va traçar el Ministeri de Medi Ambient, avui anomenat de Transició Ecològica.

Fins ara, aquest pla era l’únic que existia i el que s’ha utilitzat a l’estudi realitzat per Ports IB en el qual, erròniament, s’afirmava que la posidònia es troba en bon estat i no es veu afectada pel trànsit de vaixells comercials. Aquest període de dotze anys coincideix, a més, amb l’operativitat de ferris de major eslora, de fins a 90 i 100 metres i amb motors més potents, a l’interior de la badia.

L’àmbit de l’estudi és el fons marí de la badia de Portmany i concretament el tram delimitat per la línia de costa i la recta que uneix l’extrem del dic d’abric del port amb el sud de Punta Pinet. Aquest àmbit té una extensió de fons marí d’aproximadament 90 hectàrees; és a dir, 0,9 quilòmetres quadrats, i apareix marcat a la imatge següent:

El sistema emprat per a elaborar el nou mapa topogràfic de la badia ha requerit de diverses fases. La primera va consistir en la presa de dades a diferents punts de la badia, per a establir quins són els tipus de comunitats que es presenten en el fons marí.

Una vegada establerta la diversitat de tipus de vegetació marina existents, es va realitzar una inspecció visual de la totalitat de l’àmbit marí de l’estudi, amb registre continu de punts de dades georreferenciades, atribuint cada punt a un dels tipus de comunitats marines prèviament definits.

Mitjançant una embarcació lleugera i mirafons, es van prendre 3.211 punts de dades georreferenciades, registrant el tipus de fons i les comunitats marines presents, així com la seva densitat o grau de conservació o deterioració.

Una vegada realitzada aquesta operació, es va completar la malla obtinguda mitjançant una ortofoto de la badia presa amb dron. Aquesta ortofoto va ser utilitzada per a introduir punts de dades addicionals mitjançant fotointerpretació, per a completar la malla de punts i millorar la integració que realitza el programa. Es van introduir 557 punts de fotointerpretació.

D’aquesta manera es va obtenir una malla amb 3.768 punts, que va constituir la base d’informació a partir de la qual es va procedir a definir els tipus de fons i comunitats, i a elaborar la cartografia. La malla obtinguda es mostra en la fotografia situada al principi d’aquest post.

El resultat d’aquest procés és una cartografia de detall dels fons marins de la badia, que distingeix vint-i-dos tipus diferents de fons, segons comunitats bentòniques i tipologia del substrat.

Constitueix una eina essencial que ha pogut demostrar la greu deterioració i mort de les praderies de posidònia que antany existien a la zona de maniobres dels ferris, per culpa de la resuspensió de sediments durant les maniobres d’amarratge, així com a altres zones de la badia per abocaments d’aigües sense depurar o el fondeig incontrolat amb morts i cadenes.

Descarrega a través d’aquest enllaç l’informe complet en format pdf (3 Mb)

Leave a Reply