En el Dia Mundial dels Oceans 2020, l’Observatori de Sosteniblidad d’Eivissa ha fet públiques algunes de les dades que està recopilant en el seu Informe Anual 2019 –encara en fase d’elaboració– i que posen de manifest la urgència de protegir la mar i el litoral pitiuso enfront de l’emergència climàtica.
L’Informe 2019 de l’Observatori de Sostenibilitat s’orienta enguany a donar seguiment al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, i precisament el ODS Nº14 busca conservar i utilitzar en forma sostenible els oceans, la mar i els recursos marins per al desenvolupament sostenible. Però per a aconseguir les metes de les Nacions Unides, segons mostra el resultat de l’informe de l’Observatori, Eivissa necessita continuar treballant en la millora de la gestió de la mar.
Contaminació de les aigües de bany
Un exemple d’això és la contaminació de les aigües de bany, ja que la seva qualitat ha anat disminuint de manera gradual entre 2010 i 2019 segons les dades recopilades per l’Aliança per l’Aigua d’Eivissa i Formentera. Així, si l’any 2010 la totalitat de les aigües analitzades van ser classificades com a “excel·lents”, l’any passat van ser només 31 els punts de mostreig d’aigües així qualificats, un 24,4% menys que en 2010. Així, en 2019 Eivissa va presentar un percentatge d’excel·lència del 76%. Entre les zones que han baixat la qualitat de les seves aigües marines estan la platja de Talamanca i de Figueretas a Vila, el centre de la Badia i la zona de l’escullera a Sant Antoni, la Platja des Riu a Santa Eulària, el Port de Sant Miquel a Sant Joan; i Cala Bassa, Cala Vedella i Es Caló d’en Serral a Sant Josep.
Pel que fa a la contaminació per fecals, en els 48 mostrejos individuals realitzats a les platges d’Eivissa durant 2019, 6 van oferir valors de contaminació per bacteris fecals superiors als permesos legalment (Talamanca, Badia de Sant Antoni, escullera de Sant Antoni, Es Pouet, Port de Sant Miquel i Platges de Comte), la qual cosa va suposar que durant el període estival es prohibís el bany en aquestes zones. Les platges amb menor qualitat a Eivissa solen ser Platja des Riu, Cala Llonga, Talamanca, Cala Vedella, Cala Bassa, Port des Torrent, Platja des Pinet, Platja des Pouet, S’Arenal i Caló des Moro.
Insuficiència d’infraestructures
El descens en la qualitat de les aigües de bany de les platges d’Eivissa posa de manifest la insuficiència de les infraestructures actuals, incapaces de fer front a l’augment de la pressió humana que es registra a l’illa en el període estival. Per això, tant per a mantenir la salut de l’ecosistema marí, com per a protegir la salut dels banyistes de les platges Eivissenques, des de l’Observatori de Sostenibilitat aposten per millorar el sanejament i la depuració i per l’estricta vigilància mitjançant controls de la qualitat de l’aigua.
Pel que fa als hàbitats marins, l’Observatori de Sostenibilitat ha constat que la informació sobre els estats de conservació d’aquests hàbitats a Eivissa és baixa, amb només un 23% de l’àrea cartografiada, de la qual, el 23% presenta un estat inadequat, especialment en el referit a la Posidònia oceànica de l’àrea declarada com a ‘Lloc d’Importància Comunitària’ (LIC) de Ses Salines. Per això, l’Observatori de Sostenibilitat insisteix a potenciar l’avaluació de l’estat i de les causes de degradació d’aquest hàbitat.
Fondeig irregular
En els últims anys, durant la temporada estival s’ha produït un increment en el nombre d’embarcacions d’esbarjo que fondegen en el litoral d’Eivissa amb el perill que comporten els fondejos sobre les praderies de posidònia oceànica. Precisament Eivissa va ser en 2019 l’illa de Balears amb un major nombre de comprovacions per embarcació per part del servei de vigilància de la posidònia de la Conselleria de Medi Ambient Balear (10.640); un any en què els fondeos indeguts van suposar a l’illa un 7,4% del total. Des que en 2017 es va implantar el servei de vigilància, ha augmentat a Eivissa el nombre d’embarcacions assessorades i mogudes, i el nombre d’actes d’infracció, la qual cosa implica una clara millora del sistema de gestió. Això i tot, Eivissa és l’illa amb menys boies ecològiques de Balears i en 2019 van disminuir aquest tipus de boies respecte a les de 2018.
En el referit a residus, en la temporada estival de 2019 les embarcacions de neteja van recollir un total de 10 tones de residus flotants a Eivissa, sent la meitat d’aquest pes plàstic. A l’illa es recull una mitjana del 18% del total de residus marins de Balears.
Recuperació d’espècies
I si ens centrem en la riquesa d’espècies, les últimes dades disponibles posen de manifest que la Reserva Marina des Freus d’Eivissa i Formentera mostra el major nombre d’espècies de totes les àrees marines protegides de Balears estudiades fins a 2018, any en que la biomassa d’aigües profundes també va ser la major de la regió. Aquestes dades revelen que la reserva marina de Es Freus i la seva gestió pesquera han consolidat el denominat ‘efecte reserva’, pel qual es comença a observar una recuperació de les espècies explotades que resulta proporcional als anys de baixa gestió.
Encara que en el 2020 probablement es registrarà una altra tendència a causa de la crisi del COVID, davant l’evidència de les dades registrades en 2019 l’Observatori de Sostenibilitat adverteix que la gestió prudent de la mar com a recurs essencial és imprescindible per a garantir un futur sostenible de l’illa d’Eivissa. Per a això, les àrees marines han de ser administrades a l’illa de manera efectiva, s’ha de comptar amb recursos suficients i s’ha d’apostar per regulacions que ajudin a reduir la contaminació marina.
