Salvem Sa Badia

Rafel Marí: “Estic en contra que els ferris tornin al port de Sant Antoni; generen un onatge perillós i embruten la mar”

By 5 octubre 2020 No Comments

Rafel Marí, enfront de l’Hotel Ses Savines, que va obrir el seu güelo en 1935

Rafel Marí Prats (Sant Antoni, 1958) és fill i nét de pioners. El seu güelo va construir l’Hotel Ses Savines, el segon més antic de Sant Antoni, després el seu pare va erigir l’Hotel Arenal i ell els Apartaments Ses Savines. Avui els tres establiments els gestiona Rafel i la resta de la família. Forma part de l’Associació d’Hotelers de Sant Antoni i manté una particular croada contra l’oci diürn que s’ha establert al costat dels seus hotels, ja que al seu judici trenca amb l’ambient familiar que sempre ha caracteritzat la platja de S’Arenal. També es mostra absolutament contrari al retorn dels ferris i reclama major presència policial per a evitar la venda ambulant i de drogues i la inseguretat que afecta aquesta zona de la badia.

L’Hotel Ses Savines és un dels històrics de Sant Antoni i sempre ha pertangut a la seva família. Quina és la seva història?

El va construir el meu güelo, Rafel Marí Llácer, en tornar de l’Argentina, on havia emigrat per a buscar-se la vida. Primer va obrir amb la meva güela, Margarita Portas Marí, la Fonda Esmeralda, que se situava a la cantonada del carrer Progrés amb Sant Antoni. Era l’única del poble, juntament amb la Fonda Miramar. Això va ocórrer a la fi dels anys vint i en 1930, a la pròpia fonda, va néixer el meu pare. S’allotjaven sobretot catalans i fins i tot algun escriptor i artista.

L’Hotel Portmany va obrir en 1933 i en aquesta època va acollir a diversos alemanys que fugien del nazisme. Amb la emprendada de la güela, el güelo va comprar una part de la parcel·la on avui es troba l’Hotel Ses Savines. Després va ocórrer una cosa inèdita per a aquells temps, que va ser la separació dels meus güelos. Ella es va quedar amb la fonda, que es va mantenir oberta fins més o menys els anys 60, i el güelo va començar a construir l’hotel en 1934, obrint-lo un any després. Al principi era només un edifici de planta baixa, una mica més gran que una casa pagesa, amb 11 habitacions.

El güelo cuinava i el meu pare, Francisco Marí Portas, des de nen ja ajudava a servir. No va tancar ni durant la Guerra Civil, període en el qual va acollir a molts militars. Els feien el menjar i, com requisaven la carn, el güelo l’enterrava fins que marxaven. També s’allotjaven alguns catalans i alemanys. El meu pare, ja en els cinquanta, va construir el primer pis, i en els setanta el va acabar, amb les quatre plantes i 155 habitacions actuals.

Eren els anys del boom dels touroperadors i amb els diners que ens van prestar i un crèdit del Banc d’Espanya vam fer també l’Hotel Arenal, que és de 1966. Té tres plantes i 131 habitacions. El tercer establiment de la família són els Apartaments Ses Savines, que tenen 54 estudis i que va obrir en 1987, en un solar on antany hi havia dues cases molt grans de la família Tur de Montis. Jo he nascut i m’he criat amb els turistes (anglesos, alemanys, francesos, suïssos…), a la casa dels meus pares, just al costat de l’Hotel Ses Savines. Enguany, a conseqüència del Covid-19, l’hem mantingut tancat per primera vegada en la seva història i ha estat una cosa molt dura.

L’Hotel Ses Savines quan encara era un allotjament de grandària reduïda i la platja de S’Arenal

Com ha canviat la badia de la seva infància?

Des del punt de vista de la naturalesa, ha sofert un empobriment radical. De nen estava repleta de fauna marina. En el moll de l’hotel pescàvem rascasses i salpas, i agafàvem gambes. Bastava amb anar a les roques per a recol·lectar crancs i pagellides per a fer un arroset, però després van tirar sorra i les van tapar. Fins i tot va haver-hi una època, farà com vint anys, en què l’aigua estava tremendament bruta. Però ara pareix que està millor.

Quan era petit el turisme també era diferent; molt més tranquil i familiar, que per a mi és el que dóna vida als comerços i restaurants, perquè compraven i menjaven a un lloc i a un altre. Ara bona part de la gent ve pels beach clubs, que generen una activitat diürna que trenca amb tota la dinàmica que hi havia antany. No hi ha una pausa per a estar tranquils, és un music non stop. La música està a tot arreu i a tota hora, i no hi ha cabuda per a la tranquil·litat. Ocorre aquí, a Cala Bassa i a un munt de platges. I el dia que surts a pescar, ve el party boat amb el chumba chumba. És una vergonya que això es permeti.

L’oci diürn està modificant el perfil dels turistes que freqüenten S’Arenal?

Sens dubte. La gent que s’allotja a la badia hauria de tenir l’opció de no estar sotmesa a aquesta situació d’oci musical i soroll permanent. Des de fa 5 o 6 anys s’està degenerant la zona. Aquest tram de la platja de S’Arenal atreu històricament a un turisme familiar que ara es veu assetjat per l’oci diürn, quan abans aquest tipus d’activitats es desenvolupaven a la nit. Cada cosa tenia el seu moment i els diferents perfils de turistes estaven satisfets. Ara ningú pot descansar ni recuperar-se. Estem sotmesos el dia sencer a aquest cercle viciós, tant si volem com si no.

A més, hi ha un grapat de grups empresarials estrangers que s’estan quedant amb mitja badia i això és una cosa extremadament preocupant. Porten a la majoria de treballadors de fora i els diners que generen es va amb ells en acabar la temporada. Empenyen al fet que vingui més turisme de la festa. A la gent de Sant Antoni també li costa cada vegada més passejar per aquí tranquil·lament. A més, tenim als venedors ambulants, la inseguretat… Els meus clients, des dels balcons, es posen a mirar la venda il·legal que es realitza sense tallar-se un pèl al passeig.

L’Hotel Ses Savines, ja amb tres plantes

Com pot revertir-se aquesta situació?

Per a combatre la venda ambulant i de drogues fa falta molta més presència policial. És un assumpte complicat que requereix més esforç. Quant a l’oci diürn, es parla que cal establir unes normes, però jo no sé quina regulació es pot fer. El turisme, com deia abans, ha de tenir unes pauses, un temps de tranquil·litat. Fins i tot als que vénen de festa els convé parar en algun moment. No s’haurien de permetre espectacles tipus discoteca a les platges. Només espero que no ho regulin malament perquè és una arma de doble tall. Les normes que ens imposin probablement es queden per a tota la vida.

Parlem d’un turisme que entra en el beach club i roman allí tancat tot el dia. No compra a comerços ni consumeix als bars i restaurants. I quan per fi marxa, surt borratxo i completament desfasat, provocant problemes de convivència a la via pública i també en tornar a l’hotel a la nit. S’Arenal sempre havia estat una zona tranquil·la i ara, amb la festa diürna, que està en ple procés d’expansió, ha canviat.

Uns altres dels assumptes polèmics relacionats amb la badia és la possible volta dels ferris. Què opina?

Estic totalment en contra que Sant Antoni sigui un port industrial i que tornin els ferris perquè porten més perjudicis que beneficis. Provoquen un onatge perillós que fins i tot aquí, al fons de la badia, fa caure als nens de les ‘colxonetes’ i fins i tot s’ha produït algun accident. A més, amb les hèlixs remouen tot el fons, embrutant la mar. L’aigua de la badia perd qualitat i podrien registrar-se perills per a la seguretat marítima. Després estan els sorolls que genera l’embarcament i desembarcament de cotxes i camions, i la possibilitat d’embotellament en els vials de sortida del port, amb els problemes que això genera, per exemple, en el cas d’una emergència. Estem a tan sols 15 o 20 minutos de Vila, on existeix un port molt més preparat. La badia ha de ser un entorn turístic, amb pesca, navegació esportiva i aquestes ‘golondrines’ de tota la vida, que treuen als turistes a passejar i és una cosa molt polida. Per al turisme de Sant Antoni és primordial la qualitat de l’aigua i la sorra de les platges de la badia, perquè la gent que ens visita i els ciutadans se sentin a gust en elles, sense haver de buscar altres alternatives.

Què creu vostè que, en general, pensa sobre els ferris el sector hoteler de la badia?

Hi ha qui pensa que encara arriba algun turista gràcies als ferris, però la majoria creu que és millor que no vinguin.

Rafel Marí, en el Passeig Marítim, al costat de la platja de S’Arenal

Quins altres canvis requereix la badia?

Evitar els abocaments d’aigües brutes és una qüestió fonamental. És veritat que, en aquesta zona, fa alguns anys l’aigua es veia molt pitjor. A S’Arenal ja no es produeixen abocaments, encara que en algun moment puntual puguin detectar-se fuites. Les infraestructures de sanejament i els torrents, en qualsevol cas, haurien de revisar-se de manera molt més freqüent. A altres zones de la badia és una cosa que continua ocorrent.

A això cal sumar també la problemàtica dels fondejos incontrolats. Algunes d’aquestes embarcacions aboquen a la mar aigües brutes i de sentina. A més, amb les cadenes seguen la posidònia, que és l’organisme que dóna vida a la mar. Faig submarinisme ocasionalment i es nota molt l’efecte de les cadenes a la planta. A més d’arrencar-la, perd vitalitat i color. Si no actuem ara, les pròximes generacions veuran el fons la mar en blanc i negre.

Què li agradaria recuperar del turisme que hi havia en la seva infància?

És sorprenent però als nostres hotels tenim molts repetidors, clients que vénen des de fa 30 i 40 anys. Són gent familiar, que abans feia vacances al juliol i agost. Ara, si continuen freqüentant Eivissa, ho fan al maig, juny o setembre perquè no suporten el soroll i el desgavell. La situació està degenerant molt ràpid i no sé a on anirem a parar en aquesta zona de la badia.

Leave a Reply