Ramón Díaz, (Jaén, 1957) és president de l’Associació Nàutica d’Eivissa i Formentera, integrada a la Pimeef, i forma part de la directiva de l’Associació Nacional d’Empreses Nàutiques a Balears. En 1974 va venir a l’illa de vacances i es va enamorar dels seus paisatges i ambient, fins a l’extrem de deixar el treball i els estudis de químic farmacèutic que cursava a Barcelona, per a establir-se a Eivissa. Des de llavors, ha passat per tots els oficis del sector nàutic i avui, a més d’exercir com a portaveu dels empresaris del gremi, posseeix la Nàutica Viamar i el Supermercat Nàutic de la Marina Botafoc. A més, és Volvo Penta Center i proporciona serveis de manteniment al voltant de 50 clients en el port de Sant Antoni, on també té amarrada la seva pròpia llanxa.
Quin pes té el sector nàutic en l’economia insular?
Quan vaig arribar a Eivissa tan sols hi havia tres nàutiques i avui viuen d’aquest tipus d’empreses, de manera directa, al voltant de 1.200 famílies. A elles cal sumar uns altres 1.200 llocs de treball indirectes, com a lampistes, electricistes, ferrers, transportistes o propietaris de naus d’emmagatzematge. És un sector molt important que, en el tema del xàrter, a més, representa el 23% de tot el lloguer que es genera a l’arxipèlag balear. Cal subratllar també que el nàutic és un dels pocs sectors que mantenen als seus treballadors durant tot l’any, que és una cosa que, per exemple, no ocorre en l’hostaleria. Des de fa dècades es parla de desestacionalitzar el turisme i el sector nàutic ja porta molt temps fent-ho.
Quins són els principals atractius de la badia de Sant Antoni per al turisme nàutic?
La badia de Sant Antoni, des del punt de vista nàutic, és realment un dels millors refugis naturals del Mediterrani. Una dels seus avantatges és que els vents regnants sempre són de Llevant, la qual cosa vol dir que la part Nord i la Sud sempre estan a la disposició dels aficionats, que aquí, per la climatologia, gaudeixen d’una mar boníssima. A qui li agrada navegar i coneix Sant Antoni difícilment pots atreure-ho després cap a Eivissa. A més, disposa d’un club nàutic amable, familiar, tranquil i molt bonic. És cert que la festa porta anys instal·lada a l’entorn, però en paral·lel ha irromput el negoci dels chárters. Enguany ho hem vist encara més intensament, gràcies a l’oci segur que proporciona la nàutica. La badia de Sant Antoni és un lloc que m’encanta.
Quina és la seva relació personal amb la badia?
Quan vaig arribar a Eivissa, el meu primer treball va ser a Sant Antoni, a la nàutica Motor Boat, una de les poques que llavors existien. Ara, tinc el meu vaixell personal aquí i, com Volvo Penta Center, proporciono serveis de manteniment a uns 50 clients establerts en la badia. Pas molt temps a Sant Antoni, tant treballant com gaudint de la mar.
Actualment hi ha un debat obert i molts veïns i usuaris es decanten per orientar la badia al turisme nàutic amb xàrter i transport amb ‘golondrines’, navegació recreativa, pesca, etcètera, deixant al marge els ferris. Què opina?
Estic absolutament d’acord amb aquest punt de vista. Els ferris no aporten cap benefici al port de Sant Antoni. Sempre he pensat que, en cas que hi hagués un sinistre a Eivissa, podria servir com a via de fuita, però hi ha molt més benefici en què no s’exerceixi aquest tipus d’activitat. Per contra, cal promocionar molt més el xàrter, la navegació recreativa i la pesca. El tipus de clientela que atreu genera un major creixement del comerç i l’hostaleria en tota la zona. Les embarcacions amb passatgers i de tipus industrial només comporten soroll i aglomeracions de trànsit. Sant Antoni, en disposar d’una sola via d’entrada i sortida, no està concebut per a absorbir aquesta quantitat de vehicles que arriben de cop i ja hem vist durant anys com això es tradueix en cues interminables.
Després està l’assumpte del que contaminen. Durant molt de temps, cada vegada que arribaven els ferris, els nostres clients amb embarcacions a la badia ens cridaven perquè sistemàticament se’ls emboçaven els filtres de l’aire condicionat, amb una pols i una sorra que no sabien d’on venien. Resulta que els aixecaven les hèlixs dels ferris, en remoure el fons per la falta de profunditat, generant pols en suspensió que acaba embussant els filtres i que a més enterra la posidònia i l’ofega. Des que han deixat de funcionar aquests vaixells, el problema dels filtres pràcticament s’ha reduït a zero.
S’ha demostrat, amb dades reals, que els ferris de la badia no portaven més turistes a l’illa ni milloraven l’ocupació dels hotels de la zona. Com es pot justificar llavors la seva continuïtat?
Jo no ho entenc. Només existeix un argument i és que Sant Antoni és el punt més pròxim a la península, però les navilieres enllacen també amb Mallorca en les mateixes línies, així que anar a Sant Antoni o a Eivissa els resulta indiferent. Els ferris només comporten molèsties i realment la seva absència no implica una reducció d’activitat per a les empreses del nucli de Sant Antoni. A més, a Eivissa les distàncies són tan curtes que, una vegada que el turista entra, va a on se li ofereix millor servei i qualitat. 14 o 15 quilòmetres de distància no són representatius i el que la gent busca és un entorn amable, bonic i net; també a la badia de Sant Antoni.
Quines millores creu que cal aplicar a la badia per a optimitzar el turisme nàutic?
L’aspecte que més hem de millorar és l’abocament de residus a la mar. Tant les aigües sense depurar prou, procedents de depuradores, com els milions i milions de litres d’aigua excessivament salina que procedeix de les dessaladores, i que afecta de forma molt intensa a la posidònia i a la pròpia fauna marina. Des del sector nàutic impulsem un estudi realitzat per una consultora de Barcelona que va determinar que aquests abocaments són molt més perjudicials per a la posidònia que el fondeig incontrolat d’embarcacions.
També seria molt interessant, si es prescindeix definitivament dels ferris a Sant Antoni, aprofitar l’àrea del moll i l’estació marítima per a crear una zona d’amarratge per als xàrter del sector nàutic. Tot l’entorn es revitalitzaria, especialment el comerç i la restauració, i es podrien crear unes instal·lacions molt atractives, sense generar impactes visuals.
A més, s’evitarien els fondejos incontrolats que actualment es produeixen a la badia, amb els quals no estic d’acord. Tots hem de competir en igualtat de condicions i els que vénen de la península tenen una despesa d’amarratge que és el 70% mes barat que el d’aquí i això els permet oferir preus més baixos. Em fa molta ràbia que vinguin tots aquests catamarans a Sant Antoni, fondegin de qualsevol manera i utilitzin molls que no estan habilitats. Tampoc poden netejar el vaixell com correspon i això no és oferir qualitat a un client que paga un munt de diners pel servei que ha contractat. Encara no disposem de xifres oficials, però calculo que la competència deslleial, que ha crescut molt en aquests últims anys, ja representa entre el 12 i el 15% del sector del xàrter.
Com a usuari particular de la badia, com li agradaria veure-la d’aquí a uns anys?
M’agradaria que fos el més semblant a quan hi anava al principi, acabat d’inaugurar el club nàutic. Et podies banyar i veure estrelles de mar. Avui, si et fiques en l’aigua, no saps el que pots enxampar. És lamentable que en trepitjar la sorra, en qualsevol zona de la badia, faci un olor com fa, encara que l’aigua es vegi neta. També m’agradaria disposar d’un passeig marítim que la circumdés i que tothom pogués gaudir-lo en família.
Quins són els principals reptes que actualment afronta el sector?
El més important és que no disposem de suficient personal qualificat. Portem 12 anys reclamant que es pugui cursar formació professional de grau mitjà i superior de nàutica a Eivissa. Els joves amb aquesta mena de coneixements sortirien amb treball de seguida i cobrant un salari molt per sobre de la mitjana. Mallorca ja té la seva seu i a Eivissa, malgrat que disposem del pressupost necessari per a portar-lo endevant (700.000 euros), no disposem d’un lloc físic per a les classes i les pràctiques. Ens ho hauria de proporcionar el Consell Insular i estem a l’espera de veure si podem portar-ho a Sa Coma, però encara no hem tingut una resposta positiva.
L’altre gran problema és que les Pitiüses són l’únic lloc de Balears on les empreses de xàrter no disposen d’una zona pròpia d’amarratge a preus raonables. Ara s’estan pagant preus de mercat i això ens resta molta competitivitat. Cap empresa, a més, disposa d’una oficina on atendre els clients, així que els tràmits es fan en el vaixell o en els pantalans. L’ideal seria que en el port de Sant Antoni, com deia, i en el d’Eivissa hi hagués una zona específica per a xàrters amb amarratges i oficines. Està més que demostrat que allà on s’estableix el sector xàrter la zona es revaloritza almenys en un 50%. El client del xàrter és ric, ve amb amics i li agrada comprar roba i records, esmorzar a bons restaurants… A Eivissa portem anys tractant d’aconseguir-lo.
Com ha anat la temporada de 2020 per al turisme nàutic?
A les Pitiüses, el sector nàutic ha anat recuperant les perdudes acumulades de març i abril. En matriculacions de vaixells, per exemple, estàvem en un -28% respecte a l’any passat i a final d’agost ens quedem en un -15%. És una dada important. En el lloguer, a més, les matriculacions han pujat gairebé un 6%. Esperàvem un estiu molt negre i s’ha anat matisant. La pena ha estat que la temporada s’ha quedat molt curta, entre 65 i 70 dies. Però al juliol i agost pràcticament el 100% de les embarcacions en lloguer d’Eivissa i Formentera han estat ocupades i han operat un total de 670.
El negatiu és que ara hem parat en sec i l’hivern serà molt dur. Ja estem sofrint els efectes socials de la crisi del Covid-19. Enguany ens ha anat relativament bé perquè el client ha utilitzat les reserves de diners generades en 2019, però en 2021 probablement ja no serà el mateix. Contant que es troba una vacuna i podem treballar amb normalitat la pròxima temporada, és probable que les empreses nàutiques acumulin pèrdues en 2021 i 2022. Fins al 2023 dubto que torni a aconseguir-se una certa normalitat.
