Salvem Sa Badia

Sa Punta des Molí, l’últim reducte de la badia d’antany

By 8 octubre 2020 No Comments

Sa Punta des Molí es troba a la zona sud-est de la badia, entre S’Arenal i Es Pouet

Entre la platja de S’Arenal i la de Es Pouet es troba un dels llocs més destacats i històrics de la badia de Sant Antoni: Sa Punta des Molí. Aquest cap, amb forma triangular, conforma un dels escassos trams de la costa de Sant Antoni que manté l’aspecte original que tenia fa més de cent anys. Antigament, tot el perímetre de la badia, excepte el poble de Sant Antoni, amb el seu port de pescadors i les seves drassanes, era un territori buit, on només hi havia camps de cultiu, alguns boscos i una casa payesa aquí i allà, encara que rares vegades aferradas a la vorera.

No obstant això, l’entorn de Sa Punta des Molí, a la vénda d’és Bernats, ja estava construït en el segle XIX. En aquest entrant se situava el molí de Buenavista, un dels més famosos de la costa de ponent de l’illa, així com una vella sénia d’estil àrab i una casa pagesa. Avui aquests edificis formen part d’un ampli recinte cultural, propietat de l’Ajuntament de Sant Antoni, que permet reviure la forma de vida que existia a la badia abans del boom turístic de la segona meitat del segle XX.

El topònim “Sa Punta des Molí”, no obstant això, és relativament recent, ja que abans que existís el molí el lloc es coneixia com “Punta de sa Font”, nom que ja està registrat en documents del segle XVIII. Aquest epítet tenia a veure amb el broll d’aigua dolça que existia molt prop d’allí, enmig de la mar, on els joves s’acostaven nedant i podien beure sobre la mateixa superfície de la mar.

Aquest insòlit lloc ja el descriu l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria en el seu llibre ‘Les antigues Pitiüses’, publicat en 1869: “Una particularitat del port de Sant Antoni és una font d’aigua dolça que sorgeix del fons de la mar, prop de la ribera situada davant de la població, on hi ha també un molí de vent. La força de la columna d’aigua és tan gran que arriba a la superfície sense barrejar-se, la qual cosa permet treure l’aigua de la mar quan el vent està en calma”.

Sénia de Sa Punta des Molí

Quan l’arxiduc va visitar la badia, efectivament, el molí de Buenavista, com també era conegut, ja funcionava a ple rendiment, perquè la data de construcció, 1818, va quedar gravada a una pedra a l’entrada de la finca. A més del molí, la casa payesa i la sénia, la finca comptava també amb una era i un safareig, ja desapareguts.

Prop d’allí, on avui se situa l’Hotel Hawaii, hi havia també un pi enorme, conegut com és Pi des Molí, on la gent es reunia el 10 de juliol per a celebrar la festivitat de Sant Cristòfol, patró de viatgers i conductors. Al seu costat, ja en el segle XX, els vaixells que transportaven fusta ja hi atracaven perquè en aquest mateix lloc, al costat d’una altra figuera també de grandària important, hi havia una nau on s’acumulava fusta i carrasca de pi, carbó de sitja i altres materials que s’exportaven a la península. Aquestes embarcacions repostaven aigua en el petit pou que encara existeix a la vorera de Es Pouet i que proporciona nom a la platja.

Els altres dos molins fariners de Sant Antoni estaven a la vénda d’és Raval, en els voltants del poble: el d’en Simó, d’estil mallorquí, i el d’en Ribes o d’en Gasparó. Aquests tres molins es van mantenir operatius fins que es van posar en marxa les primeres farineres de l’illa. El de Sa Punta va deixar de funcionar al voltant de 1929.

La casa pagesa de Sa Punta des Molí, avui sala de exposicions

A través de documents històrics es té coneixement que el propietari del molí, en 1865, era un veí de Can Maimó de Corona, Lluc Costa Costa, que ho va donar al seu fill Miquel. L’últim moliner, no obstant això, va ser en Joan Bonet Torres, procedent de Cala Salada. La finca i el molí havien d’heretar-los el seu fill, però aquest vas emigrar a Cuba i no va tornar, així que al final li ho va llegar a les seves filles, Agnès i María. Aquesta última va contreure matrimoni amb Tomàs Varó, conegut com en “Frasquito”, d’origen alacantí. La parella va tornar a habitar la casa del molí, que en aquell temps ja havia quedat abandonada, i comptaven a més amb un altre habitatge annex, més petit, que va acabar sent conegut al poble com a Can Frasquito i que va ser derruït a la fi del segle passat. Amb posterioritat, va adquirir la finca Pep Rosselló, de Ca na Mussona, i després va tenir altres propietaris.

Actualment Sa Punta des Molí és un espai de titularitat pública, després que l’Ajuntament de Sant Antoni, sent alcalde Antoni Marí Tur, ho adquirís en 1995. El recinte té una extensió de més de 14.000 metres i tant el molí com la sénia i la casa van ser sotmesos a un intens procés de restauració. L’habitatge avui acull una sala d’exposicions temporals i a més es va afegir un auditori, situat al costat del passeig marítim. El mecanisme del molí va ser reconstruït pel prestigiós moliner de Formentera Joan Torres Mayans. L’espai cultural Sa Punta des Molí va ser inaugurat en 1999 i amb posterioritat es va afegir un nou edifici per a allotjar un trull antic, de gran valor etnològic, procedent de l’antiga finca de Can Llobet de Baix.

El mecanisme del molí va ser restaurat per Juan Torres Mayans, moliner de Formentera

La llar de Walter Benjamin

El més il·lustre habitant de Sa Punta des Molí va ser sens dubte el filòsof alemany Walter Benjamin (Berlín, 1892-Portbou, 1940), que es va refugiar a Sant Antoni durant dues etapes; primer d’abril a juliol de 1932, i després d’abril a setembre de 1933. Durant el seu primer viatge, Benjamin va llogar Can Frasquito, amb el propietari del qual va fer bona amistat i sortia a pescar sovint. A la segona etapa, Benjamin ja va desembarcar fugint del nazisme, que perseguia a intel·lectuals de diferents ideologies, i en aquesta ocasió es va establir primer en una casa pròxima al Far de Ses Coves Blanques, i després a una habitació prop de Sa Punta.

Durant la seva estada a Sant Antoni, aquest intel·lectual d’origen jueu i idees comunistes va escriure algunes de les seves obres més reconegudes i es va enamorar dels costums i paisatges dels eivissencs, al mateix temps que va expressar el seu temor pel fet que el turisme i l’especulació que estaven per arribar acabessin transformant un entorn que a ell li semblava paradisíac. Va freqüentar la colònia estrangera de l’illa, entre els que hi figuraven Paul Gauguin, nét del pintor, i l’artista i fotògraf dadaista Raoul Hausmann, que vivia a Can Palerm, prop del poble de Sant Josep.

En abandonar l’illa es va mudar a París i set anys després, fugint de França, va travessar la frontera espanyola i va acabar suïcidant-se a la localitat catalana de Portbou.

L’auditori de Sa Punta des Molí, al costat del passeig marítim

El molí de Sa Punta, també anomenat de Bellavista, i el passeig marítim

Interior de la sala de exposicions de Sa Punta des Molí

Leave a Reply