Salvem Sa Badia

Salvem Sa Badia de Portmany presenta un decàleg per un Sant Antoni sense ferris

By 12 setembre 2020 No Comments

 

Des de la iniciativa Salvem Sa Badia de Portmany hem elaborat un decàleg que explica, a través de deu idees, per què Sant Antoni és un lloc millor sense la presència de ferris. L’objectiu d’aquest document és resumir l’argumentari que sosté aquesta idea i presentar-lo de forma resumida als ciutadans que vulguin formar-se una opinió sobre aquesta qüestió, amb totes les dades actualitzades.

Cal recordar que diferents col·lectius socials i professionals ja s’han mostrat públicament contraris al retorn dels ferris a la localitat i, per contra, cap ho ha fet a favor. La moratòria aprovada per Ports IB, que actualment impedeix l’operativitat de ferris amb trànsit rodat en el port de Sant Antoni, conclou el 31 de desembre. El decàleg consta dels següents punts:

1r) El tancament del port no afecta a l’arribada de passatgers per mar a l’illa.

Tot el contrari. En 2019, quan ja no atracaven ferris a la badia de Portmany, el nombre de passatgers que van arribar a l’illa per mar va créixer en més de 83.000, fins a aconseguir la xifra rècord de 801.258. A més, si es considera tota l’activitat portuària de l’illa d’Eivissa, Sant Antoni només representa l’1% del trànsit d’embarcacions comercials.

2n) Els ferris no afecten l’activitat turística de Sant Antoni.  

Internet ha revolucionat per complet el sector turístic i l’arribada de passatgers per mar a Sant Antoni, al contrari que fa unes dècades, ja no té la menor incidència en l’activitat turística de la badia de Portmany. Els passatgers, amb independència del port on atraquin, ja arriben amb la reserva d’hotel feta i també la del cotxe de lloguer, en cas de no portar el seu propi vehicle. Les poques excepcions que es produeixen tenen relació amb el turisme de motxilla o el que arriba en autocaravanes o furgonetes adaptades. Ho demostren les xifres oficials del sector hoteler, que conclouen que a la temporada de 2019, amb un Sant Antoni sense ferris, es va registrar una ocupació mitjana del 83,15% a Sant Antoni i l’entorn de la badia, enfront del 82,73% de 2018, any en què sí que van arribar vaixells comercials a la badia. La xifra resulta encara més definitiva si es té en compte que amb l’ocupació mitjana de tota l’illa va ocórrer al revés; és a dir, l’ocupació de 2018 (84,19%) va ser major que la de 2019 (83,68%).

3r) Els ferris empitjoren la qualitat de l’aigua de la badia.

La contaminació que implica l’activitat dels ferris és una cosa que s’assumeix en els ports comercials. La badia de Sant Antoni, no obstant això, ha compaginat històricament l’arribada de vaixells amb l’activitat turística a les seves nombroses platges. A causa dels abocaments d’aigües sense depurar que s’han produït a la badia durant dècades, el fons del port està cobert per una densa capa de llot residual, que és agitada per les potents turbines dels ferris durant les maniobres d’atracament o sortida. Aquesta situació provoca que s’embruti molt la mar, afectant la transparència de les platges, escampant aquests dipòsits fins a les voreres i cobrint les praderies de posidònia, cosa que afecta a la seva capacitat depuradora.

4t) Els ferris suposen un problema de seguretat marítima.

En el port s’han produït greus accidents, com el del ‘Rolón Plata’ en 1983, que durant la maniobra va abordar un pantalà del port, o el del ‘Pinar del Río’, que en 2018 va encallar en l’extrem de l’espigó, provocant que els seus 175 passatgers haguessin de ser evacuats. Sant Antoni, a diferència d’Eivissa, és a més una badia sense pràctic que assessori els capitans en les maniobres d’atracament i sortida, i sense remolcador. Aquesta circumstància conflueix a més amb el caràcter esportiu de la badia, amb innombrables embarcacions d’esbarjo que entren i surten al mateix temps que aquests grans vaixells o l’entrenament de regatistas, piragüistes, windsurfistas, aficionats al paddle surf, etcètera.

5è) Els ferris provoquen un perillós onatge.

Quan operen a la badia, els ferris provoquen un perillós onatge, especialment si arriben a gran velocitat. Hi ha pescadors de Sant Antoni que expliquen que cada entrada d’un ferri posa en perill als professionals que calen les xarxes a bord del seu llaüt en la rodalia. Aquestes ones fins i tot han acabat arrossegant a la mar a pescadors a la canya a les roques de la vorera sud de la badia i hi ha platges on els socorristes fan sortir a tots els banyistes de l’aigua quan ve un vaixell, pels accidents previs causats per aquesta mateixa raó.

6è) Els ferris generen problemes de trànsit.

L’arribada de camions de mercaderies i d’automòbils i caravanes particulars a bord dels ferris provoca importants embussos en el centre de Sant Antoni, ja que l’única sortida del port requereix travessar el Passeig de Ses Fonts. Aquesta situació, que a més eleva els índexs de contaminació acústica, representa una important molèstia per a residents i turistes.

7è) Les navilieres han convertit Sant Antoni en un port residual.

L’últim gran any d’activitat del port de Sant Antoni va ser 2013, en el qual es va registrar un moviment de 589 vaixells i 230.650 passatgers. Aquest estiu va entrar en funcionament el dic de Es Botafoc i en 2014 les xifres de Sant Antoni ja van caure a la tercera part. En anys posteriors es va produir algun petit repunt, però l’activitat mai ha tornat a ser la mateixa. Encara que Sant Antoni està més prop de Dénia, les navilieres utilitzen la mateixa línia per a enllaçar amb Mallorca, així que des del punt de vista geogràfic els resulta indiferent atracar a Vila o Portmany. Cal tenir en compte, a més, que les instal·lacions del port de la capital, que ha absorbit sense problemes el tancament de Sant Antoni, són més espaioses, segures i estan dotades d’infraestructures d’última generació.

8è) Un port industrial està renyit amb un turisme de qualitat.

Sant Antoni és l’únic port de Balears que conviu, en l’espai delimitat d’una badia, amb un entorn turístic importantíssim en places hoteleres. Aquestes, a més, orbiten entorn de les diferents platges de la badia, com a S’Arenal, Es Pouet, Caló des Moro, S’Estanyol, Es Caló d’en Serral, És Pinet o Platja d’en Xinxó. En un moment en què múltiples empreses estan invertint per a elevar la qualitat dels seus negocis i atreure a un turista més respectuós i amb major poder adquisitiu, una visió industrial del port de Sant Antoni perd tot el sentit. La badia hauria de quedar exclusivament per a un ús recreatiu, esportiu, pesquer i turístic.

9è) Ports IB reconeix les conseqüències negatives dels ferris.

El propi organisme que gestiona el port de Sant Antoni, dependent del Govern balear, ha reconegut per escrit els impactes ambientals i les molèsties generades pel trànsit comercial de ferris en la badia de Portmany. Fins i tot manifesta que la presència d’aquestes embarcacions de gran tonatge és incompatible amb un turisme de qualitat en aquest entorn. A més, afirma que el port d’Eivissa és suficient per a atendre el trànsit de mercaderies i passatgers a l’illa.

10è) El port d’Eivissa està a tan sols 15 minuts.

La clausura de Sant Antoni com a port comercial, excepte en situacions d’emergència, no afecta les comunicacions de l’illa per via marítima. Els residents a Sant Antoni es troben a només 15 minuts amb cotxe del port d’Eivissa, fins i tot més a prop que de l’aeroport.

Leave a Reply