Salvem Sa Badia

‘Salvem Sa Badia de Portmany’ recupera el mític cartell de ‘Ses Salines Parc Natural’, obra de l’artista Pere Planells

By 13 març 2020 març 12th, 2021 No Comments


La iniciativa ‘Salvem Sa Badia de Portmany’ ja té una imatge pròpia. Per a aconseguir-ho, ha recuperat i adaptat el mític cartell que l’artista Pere Planells Bonet (Eivissa, 1950) va realitzar per a il·lustrar samarretes i encapçalar la gran manifestació que va tenir lloc a Vara de Rey a l’octubre de 1977, sota el lema ‘Ses Salines Parc Natural’. Aquell dibuix es va convertir en símbol de la Coordinadora Cívica Salvem Ses Salines durant gairebé dues dècades, fins que aquest espai va ser declarat reserva natural pel Congrés dels Diputats, en 1995.

Per a utilitzar i modificar aquest icònic dibuix, membres de la iniciativa ‘Salvem Sa Badia de Portmany’ van localitzar a l’autor, que actualment resideix a una petita localitat de la província de Tarragona, on té un estudi i regenta una sala d’exposicions. Planells, una vegada va conèixer els objectius d’aquest projecte, no va dubtar a cedir l’ús de la seva famosa il·lustració.

“Em va fer il·lusió rebre aquesta proposta de la iniciativa ‘Salvem Sa Badia de Portmany’ perquè, encara que sóc de Vila, tinc una relació molt especial amb la badia. Record que de nen, a la fi dels anys 50, anava a banyar-me a la platja de S’Arenal i enfront de la vorera brollaven fonts. Podies beure aigua dolça enmig de la mar salada, mentre nedaves. I quan vaig créixer venia a veure als meus amics de Sant Antoni i sortíem a pescar sirvies a S’Espartar”, diu Planells.

“La idea de treballar per a recuperar la badia de Sant Antoni em sembla fantàstica i necessària. És un port natural impressionant i tot el que sigui protegir l’entorn natural el considero un esforç necessari. A més, em sembla molt bé que decideixin els propis ciutadans. Sóc conscient que amb tanta pressió humana és un objectiu difícil, però cal intentar-lo”, subratlla l’artista.

Per a Planells, el projecte de Sant Antoni guarda relació amb la reivindicació d’antany de salvaguardar ses Salines, així que recuperar el mateix cartell té sentit: “Llavors ja hi havia moltes platges afectades i els entorns naturals deixaven de ser-ho. De les salines, a més, també es tenia una visió comunitària. Històricament havien estat una propietat col·lectiva, que a més aportava un important complement econòmic als pagesos que acudien a recol·lectar la sal. Això va mobilitzar a la gent i va provocar que es reivindiqués la seva protecció amb tanta força”, explica.

Cal recordar que el moviment social per a la protecció de Ses Salines va sorgir quan aquest espai emblemàtic de les Pitiüses es trobava amenaçat per diferents urbanitzacions, finalment anul·lades. Haurien afectat els ecosistemes i a l’equilibri dels aiguamolls, de gran importància ecològica i reconeguts internacionalment. Estava prevista la construcció de 20.000 places d’allotjament a ses Salines d’Eivissa i altres 10.000 a les de Formentera.

El cartell de ‘Ses Salines Parc Natural’, emblema d’aquest moviment, és una de les il·lustracions més recordades de Pere Planells i en ella apareixen caricatures dels seus amics, la seva esposa i ell mateix (l’home amb ulleres, bigoti i un nen a coll). També ho són les portades dels dos primers discos del grup Uc, ‘Cançons d’Eivissa’ (1974) i ‘En aquesta illa tan pobra’ (1976). Planells va marxar a estudiar als 16 anys i es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Va ser ajudant de l’artista nord-americà Conrad Marca-Relli i també va estudiar Cinematografia a l’Escola de Cinema Independent de Barcelona (Eixalà).

En 1976, després de tornar per un curt període de temps a l’illa, va ser codirector executiu del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, amb Rafel Tur Costa i Leopoldo Irriguible. Al poc temps va tornar a Barcelona on ha treballat sempre com a docent vinculat a les Arts. Ha estat Professor de dibuix i Catedràtic Numerari de Dibuix a diversos instituts i, sobretot, a l’Institut Els Tres Turons d’Arenys de Mar.

Planells també és doctor en Belles arts per la Universitat de Barcelona i gràcies a la seva tesi sobre les formes modulars va començar a fer incursions en el camp de l’escultura. Entre les seves obres destaca l’escultura ‘La rosa dels vents’, realitzada a Palafrugell i situada a Tamariu. Des de la seva jubilació resideix a Mas de Barberans, un poble de 400 habitants situat a les muntanyes que hi ha després del delta de l’Ebre. “Un petit paradís on la gent encara se saluda pel carrer, que em recorda a aquella Eivissa d’abans”, sosté. Allí, en el seu estudi, continua pintant i esculpint. I els únics cartells que realitza són els que anuncien les mostres que s’inauguren a la seva sala d’exposicions.

Leave a Reply