AmbientalsDestacat

Una recerca de la Fundació Marilles confirma l’important pes de la pesca furtiva a Balears

By 21 desembre 2021 No Comments

Banc de tonyines. Foto: Jordi Chias

Un estudi realitzat per la Fundació Marilles, titulat ‘La pesca il·legal a les illes Balears’, revela que la pesca furtiva és un fenomen molt estès a l’arxipèlag i que els pescadors il·legals poden arribar a facturar al voltant de 3.000 euros al mes, per la qual cosa pagar les possibles multes que els poden posar els surt a compte. Aquest informe, en l’elaboració del qual també han participat Mallorca Preservation, Eivissa Preservation, Menorca Preservation, Conservation Collective i Blue Marine, també subratlla l’existència de grups organitzats que es dediquen a vendre peix il·legalment i que empren sistemes d’avís per a evitar ser interceptats per inspectors de pesca.

Segons Marilles, el furtivisme s’intensifica a l’estiu, quan obren restaurants de peix en primera línia de mar dels municipis més visitats i amb un turisme d’alt poder adquisitiu. També s’ha detectat venda a particulars directes, especialment en segones residències d’Eivissa, i a embarcacions fondejades. La recerca apunta a l’existència de grans pescadors furtius que actuen com a professionals acumulant grans quantitats de peix que venen de manera fixa a particulars o restaurants. Segons els inspectors, les sondes han millorat increïblement les seves captures, i el seu operatiu va dirigit a espècies concretes d’alt valor comercial. Entre les espècies que més es comercialitzen a través d’aquest mercat negre figuren la sirvia, el gall de Sant Pere, el dentol, la roja, l’anfós, la corba, la tonyina i el calamar.

L’informe explica que el modus operandi dels furtius sol ser el següent: surten a la captura d’espècies i quan tornen a port envien un missatge de WhatsApp als seus clients amb les captures del dia. Pacten un preu i en terra fan la transacció. Alguns d’aquests pescadors il·legals són submarinistes que fins i tot accedeixen a reserves marines. A més, professionals de la vigilància pesquera coincideixen a assenyalar que aquests pescadors tenen controlats els horaris dels inspectors de pesca i dels guardes de les reserves marines. Gairebé mai van sols i tenen amagatalls dins de la barca per a ocultar el peix, així com informadors en els ports per a alertar-se entre ells si detecten inspectors. A més, la facilitat amb la qual es poden tirar les captures per la borda quan s’acosta una barca d’inspecció augmenta la impunitat.

L’estudi assenyala que un 57 per cent dels restaurants contactats asseguren que els han ofert peix no regulat i el 53% sap d’altres establiments que sí que ho adquireixen. En general, els ho ofereixen pescadors recreatius, però també pescadors professionals.

Les entitats subratllen que hi ha moltes barreres, legals, socials i econòmiques, que dificulten el treball de vigilància per part dels inspectors i les forces de seguretat, i que els recursos actuals no són suficients per a atacar aquest problema i fer complir la normativa existent, tant en terra com a la mar.

En aquest sentit, apunten a un problema de responsabilitat compartida, ja que la majoria de consultats coneix casos d’infraccions per part d’individus, restaurants i hotels, però mai han actuat sobre aquest tema. En aquest sentit, lamenten que és un problema que tothom coneix, però del qual ningú parla. Com a exemple del pes d’aquest mercat negre, subratllen que a Menorca s’estima que set de cada deu llagostes que es consumeixen allí procedeixen del mercat negre.

El director de la Fundació Marilles, Aniol Esteban, diu que la pesca i venda il·legal de producte pesquer “representa una hemorràgia de diners i llocs de treball per a l’economia que cal frenar urgentment. És un problema que afebleix al sector pesquer professional i recreatiu; danya les oportunitats d’esbarjo de submarinistes i banyistes i l’activitat econòmica associada a ells, i destrossa la imatge d’una regió que vol ser model de sostenibilitat”.

Un altre impacte sobre la mar balear és la pesca recreativa de subsistència que ven captures com a complement de salari i per a arribar a fi de mes. En la pesca professional de bou, les infraccions més comunes són l’excés de potència motora i l’entrada en zones prohibides. Quant a la pesca d’arts menors, se sospita que comercialitza el 50 per cent de les seves captures de manera il·legal perquè les xifres declarades són molt inferiors a l’esperable.

Quant a la pesca recreativa, es calcula que captura entorn de 1.200 tones a l’any, gairebé la meitat de la pesca declarada pels professionals. D’aquesta quantitat, es desconeix quant acaba en el mercat negre, ja que es calcula que a les illes existeixen entorn d’un centenar de grans pescadors furtius que surten assíduament a la mar per a pescar i vendre el peix després.

L’estudi posa com a exemple la marca Peix Nostrum de les Confraries d’Eivissa, com a garantia que el peix és local i té una procedència legal.