Avui Diario de Ibiza publica una interessant entrevista amb Cristina Linares, catedràtica d’Ecologia Marina i cap d’estudis del Grau de Ciències de la Mar de la Universitat de Barcelona. En ella, la biòloga de Sant Antoni parla de l’estat actual de la badia de Portmany i advoca per la creació d’un pla integral de rehabilitació abans d’arribar a un punt de no retorn.
“A la badia de Portmany s’han ajuntat molts impactes alhora. És una badia molt urbanitzada, viu molta gent i sofreix la pressió de l’activitat humana, com els fondejos, els abocaments d’aigües residuals o de pluvials que arriben a la badia. Això causa un efecte d’eutrofització, amb un augment de nutrients que disminueixen la transparència de l’aigua, igual que la sedimentació que provoquen els vaixells grans. Així, no arriba la llum que necessita la posidònia o altres plantes, com la cymodocea, per a fer la fotosíntesi, amb el que s’acaba perdent aquesta vegetació”, explica Linares.
La catedràtica de la UB també aprofundeix en la problemàtica dels ferris, l’activitat dels quals defineix “com un impacte més per a la badia i bastant important perquè, donades les seves dimensions, afecten els fons augmentant la sedimentació. Aquest és un impacte real però que pot ser fàcil de gestionar”, comenta.
Quant a què es pot fer per a millorar la qualitat mediambiental de la badia, Linares afegeix que “estem en un moment crucial si no volem aconseguir un punt del qual ja no serem capaços de recuperar-nos. La badia necessitaria un pla de rehabilitació, que totes les administracions posin sobre la taula i treballin juntes per a minimitzar al màxim tots els impactes existents. Tots ells són gestionables, però fa falta voluntat. La part positiva és que encara queda una bona part de la badia coberta de posidònia i, si no la perdem, encara podem mantenir-la en un bon estat de conservació. La qualitat de l’aigua beneficia a l’activitat turística, així que el seu bon estat també és necessari per interessos econòmics”.
