Recentment, la Universitat Jaume I ha publicat un estudi que analitza el mal ecològic de la salmorra que aboquen a la mar les plantes dessaladores i analitza el cas concret d’una dessaladora a Eivissa, on s’ha constatat una reculada de la posidònia, que constitueix un hàbitat prioritari i protegit essencial per a la nostra supervivència.
Aquest informe l’ha dirigit un professor d’aquesta universitat castellonenca, el Dr. Esteban Morelle Hungría, que pertany al Centre de Recerca de Dret Penal, Criminologia i Intel·ligència. Morelle es dedica a analitzar l’impacte dels abocaments de salmorra de les plantes dessalinitzadores sobre els ecosistemes marins, des de la perspectiva de la denominada “criminologia verda”. Aquesta nova visió permet considerar com a danys ambientals els impactes permesos o autoritzats d’aquestes plantes.
Morelle també va publicar l’any passat un article titulat “La acidificación del Mediterráneo y sus efectos sobre la Posidonia oceánica: una aproximación al daño ecológico desde los límites planetarios”, on ja alertava d’aquest fenomen. En ell concloïa que la Posidònia oceànica exerceix un paper essencial per a mitigar l’increment d’uns certs gasos potenciadors de l’escalfament global, molt especialment el diòxid de carboni, ja que les seues praderies exerceixen de pulmons blaus.
La posidònia, assegura Morelle, és considerada com un embornal de diòxid de carboni, però existeixen diverses amenaces que posen en perill aquesta funció i una d’elles ha passat inadvertida: els canvis en la composició química de l’aigua de mars i oceans a conseqüència de l’acidificació. Aquest fenomen, per descomptat, també està vinculat a l’acció de les dessaladores, que aboquen a la mar la salmorra que produeixen durant el procés de potabilització.
En aquest sentit, des de Salvem Sa Badia reconeixem la importància transcendental de les plantes dessaladores, ja que sense elles no hi hauria aigua potable per a tots els residents i turistes que conviuen en el nostre territori. No obstant això, els seus efectes nocius ens obliguen a plantejar-nos una sèrie d’interrogants relacionats amb la planta de Sant Antoni, situada a continuació de Cala Gració, a la zona coneguda com ses Vidasses.
En primer lloc, cal recordar que a l’illa d’Eivissa existeixen tres plantes IDAM (Instal·lació Dessaladora d’Aigua de Mar), estant les altres dos situades a Eivissa capital i a Santa Eulària. Juntes tenen una capacitat de producció diària de 44.500 m³ d’aigua dessalada i Sant Antoni és la de major potencial productiu, amb 17.000 metres cúbics diaris. Avui el 45% de l’aigua consumida a l’illa d’Eivissa procedeix d’aquestes tres plantes dessaladores, segons estimacions de l’Agència Balear de l’Aigua (Abaqua), empresa del Govern balear que gestiona aquestes infraestructures.
Diversos membres de Salvem sa Badia, amb el suport de bussejadors voluntaris, han pogut determinar que tota la zona situada al sud del punt d’abocament de salmorra de la dessaladora avui només pot definir-se com un desert submarí en expansió, tal com mostra la següent imatge, presa el passat estiu.
La plataforma científica Observadores del Mar explica que els boscos d’algues i les praderies de posidònia constitueixen uns ecosistemes fonamentals que proporcionen refugi i aliment a moltes espècies marines. Diversos factors com la sobrepesca, les espècies invasores i el canvi climàtic contribueixen a la seua desaparició. En el seu lloc queden els deserts submarins o blanc-i-blaus, zones de roca exposada amb una escassa producció i biodiversitat. És just el que s’aprecia a l’erm submarí de la fotografia, situat just on s’aboca la salmorra de la dessaladora.
A curta distància, una mica més cap a Cala Gració, molt prop dels varadors de ses Eufabies, els bussejadors voluntaris de Salvem sa Badia han detectat, per contra, un ecosistema amb espècies molt valuoses i en perill d’extinció, com el coral Cladacora Caespitosa i fins i tot quatre exemplars de nacra (Pinna rudis), que pràcticament s’ha extingit en tota la zona, a més d’una densa praderia de posidònia on estan situades aquestes espècies.
Cladacora caespitosa
A diferència de l’altra nacra (Pinna nobilis), aquesta espècie no s’ha vist afectada per l’esdeveniment de mortalitat massiva del Mediterrani iniciat el 2016-2017. No obstant això, la població es troba afectada per factors antropogènics com l’alteració del seu hàbitat i la pesca i caça furtives, trobant-se protegida a nivell nacional i internacional.
Aquesta rica biodiversitat es troba en perill per l’acció de la salmorra de la dessaladora i la conseqüent expansió del desert submarí, que pot acabar devorant totes aquestes espècies.
Pinna Rudis
Per tant, tenim d’una banda un desert submarí on s’aboca la salmorra procedent de la planta dessaladora i per un altre un ric patrimoni en biodiversitat, que està en perill de desaparèixer. Per això, des de Salvem sa Badia ens preguntem si Abaqua i els responsables del Govern balear estan fent tot el necessari per a protegir la riquesa ecològica d’aquest tram de la badia o, per contra, s’està realitzant una política de cost mínim, a costa de danyar un entorn tan valuós.
Aquest mapa indica el punt d’abocament de la salmorra, el desert submarí, les zones de posidònia, les espècies protegides més valuoses i també la ubicació de la futura rampa de varada que planeja construir l’Ajuntament de Sant Antoni:
Tipus d’abocament de la salmorra
Per les informacions de què disposam, la salmorra de la dessaladora s’aboca en un punt específic situat a l’est de la planta dessaladora i el gasoducte, situats a ses Vidasses, pràcticament en superfície. Amb aquest sistema, se’ns ha comentat que la sal colpeja les roques, ajudant a la dilució. No obstant això, el més probable és que la major part d’aquesta concentració salina s’enfonsi, impactant en tota la zona. Aquest primer tipus de dilució es denomina abocament directe superficial i és el més econòmic, però també el que pot tenir un major impacte, segons explica l’Associació Espanyola de Dessalació i Reutilització (AEDyR) en aquest article.
Una segona fórmula és la instal·lació d’un emissari submarí, que pot quedar enterrat o llastrat sobre el llit marí. En aquesta mena de descàrrega es pot emprar el doll únic o un tram difusor de múltiples filtres, que optimitza la dilució. És el sistema més costós, però redueix significativament l’impacte ambiental. Cal tenir en compte que els ecosistemes marins més valuosos estan situats entre la superfície de la mar i els trenta metres, així que un emissari que s’allunyés prou de la costa i descendís fins a profunditats majors evitaria els danys que actualment s’estan generant.
Existeix també la denominada dilució prèvia, que consisteix a retenir la salmorra en un dipòsit o bassa on es dilueix amb aigua de mar. D’aquesta manera, la concentració salina és inferior i es produeix un menor impacte en el mitjà receptor. Requereix un sistema de bombament per a l’aigua de mar fins on vagi a realitzar-se la dilució, per la qual cosa augmenta el consum energètic de la planta.
Una quarta opció consisteix a abocar l’aigua de la salmorra barrejada amb una altra de diferent origen, reduint la concentració de sal, encara que és un sistema que s’utilitza quan hi ha centrals tèrmiques a l’entorn o un altre tipus d’instal·lacions que requereixen evacuar importants quantitats d’aigua.
Reaprofitament de la salmorra
Una de les últimes tendències que podria aplicar-se a la dessaladora de Sant Antoni consisteix en la recuperació de minerals d’alt valor que es troben en la salmorra. Es tracta d’un àmbit de recerca cada vegada més rellevant en la indústria de la dessalació a nivell mundial, denominat mineria de la salmorra, que permet obtenir elements com a clorur sòdic, clorur potàssic, magnesi, calci, brom, estronci, bari, cesi, rubidi, germani, fòsfor, molibdè, cesi, gal·li, vanadi, bor, escandi i liti.
Es tracta, no obstant això, d’un procés encara en fase de desenvolupament que requereix de processos com a evaporació amb precipitació seqüencial, precipitació seqüencial selectiva, cristal·lització per destil·lació de membrana, adsorció/desorció, cristal·lització per destil·lació de membrana i separacions basades en membranes: electrodiálisis, osmosi inversa, nanofiltració, osmosi directa, osmosi inversa assistida osmòticament i concentració de salmorra de membrana. Aquesta aposta, segons els experts, es traduiria en una reducció molt significativa del concentrat que acaba a la mar, però requereix importants inversions.
Rampa de varada de ses Vidasses
L’estiu passat l’Ajuntament de Sant Antoni va aprovar en ple la construcció d’una rampa de varada, perquè els veïns que traslladen embarcacions en remolcs puguin portar-les i extreure-les de la mar. La zona, a més, disposa d’un ampli descampat on podrien estacionar-se vehicles i remolcs, sense necessitat de traslladar-los a un altre lloc després de l’operació.
No obstant això, des de Salvem sa Badia hem vist que en altres llocs on s’instal·len aquest tipus de rampes s’acaben col·locant, de manera automàtica, boies i sistemes de fondeig que acaben danyant la vegetació submarina i afectant els ecosistemes. Des de Salvem sa Badia considerem que aquest tipus de rampes de varada s’haurien d’instal·lar-se a la zona portuària, fins i tot en major número, allà on no generin danys en el medi ambient i l’ús estigui limitat a una quantitat específica d’usuaris al dia. De manera prèvia a la seua instal·lació, a més, s’hauria de realitzar un pla de protecció i restauració de l’impacte ambiental.
Cal recordar que l’estiu passat es va crear una estació de seguiment de posidònia en aquesta zona pròxima a Cala Gració, just uns 50 metres davant d’on es projecta instal·lar la rampa de varada, amb un objectiu similar a la que també es va iniciar a Cala Bassa. El servei de protecció d’espècies va triar també aquesta ubicació de la zona de ses Vidasses per a recollir dades útils per a investigar l’evolució de les espècies de la zona, encara que es necessitaran uns anys per a treure conclusions.
Ens sorgeixen, en definitiva, molts dubtes entorn a la gestió de la salmorra relacionada amb la planta dessaladora i considerem que pot haver-hi importants aspectes de millora, que haurien d’informar-se, debatre’s i afrontar-se amb l’objectiu de minimitzar els danys en la biodiversitat que, des de Salvem sa Badia de Portmany, ja s’han pogut constatar.
